Mística contra la crisi
Costa molt haver d'empassar, durant tants dies, setmanes, mesos i anys, i amb governs suposadament tan diferents, el maleït discurs de les retallades públiques i socials, que són les que afecten la major part de la població, com a únic remei i sacrifici necessari per combatre un problema que ha provocat un petit i privilegiat sector de financers, estrategues econòmics i polítics, i que continuarà sent petit i privilegiat perquè el seu objectiu es retocar-ho tot menys les bases del sistema capitalista que els mantenen al poder.
M'agradaria trobar les armes per lluitar. Abans feia servir el rock'n'roll, fins i tot el vaig convertir en el meu estil de vida, però avui ja no m'aporta aquell component extra de rebel·lió que se li suposava als anys seixanta, setanta i vuitanta. El rock i el pop ara són, simplement, música. Per això em trobo coix, desarmat, desorientat, i remeno en el meu calaix de discos tot esperant que m'arribi alguna pista. El poc discurs polític que surt a la llum en boca de cantants irats que es deixen esponsoritzar per la cervesa de multinacionals i santifiquen la borratxera s'atura en la forma, en el millor dels casos en l'estructura del sistema, però no en qüestiona el fons. I es pot disminuir la diferència de rics i pobres sense un canvi de mentalitat i valors humans?
Afortunadament, ha arribat a les meves mans el deliciós llibre disc de Pedro Burruezo, Misticissimus, en què l'històric músic català, exrocker d'avantguarda (Claustrofobia) i activista sincer –actualment també director de la revista The Ecologist–, explora els problemes morals i socials contemporanis a través de musicar poemes medievals en català, castella, àrab i italià. El seu brillant discurs fa pensar amb lògica que hi ha més marge de trobar solucions, si valorem en perspectiva mil anys d'història, en lloc de limitar-nos a cinquanta. I ho fa amb una fusió de sons moderns i arcaïtzants, procedents de diverses tradicions, d'una bellesa i una sensibilitat extraordinàries. El disc és una joia i, en temps de crisi, Misticissimus ens remou l'anima per recordar-nos que la vida es molt més que el que es compra i es ven i, per tant, és absurd deixar la direcció del món en mans d'una qüestió menor com ara l'economia. Això sí que és rock'n'roll.
