Toc-toc! Qui és? Obre la muralla

Feia temps que la il·lustradora alemanya Jutta Bauer no ens obsequiava amb unes imatges tan pictòriques. Tot i que utilitza la seva tècnica mixta habitual, pintura acrílica, llapis de colors i retocs finals amb ordinador, en aquest llibre ressalta molt el vessant plàstic i no tant el de traç, com succeeix als seus famosíssims Selma, La reina dels colors i L'àngel de l'avi.

La Jutta escriu el breu text que acompanya els dibuixos i dóna continuïtat a la història. En aquest cas, una casa ben acollidora al mig d'un bosc és refugi per als personatges que tenen por (el conill té por de la guineu; la guineu té por del caçador; el caçador té por de la fam) i un espai per al diàleg, la coneixença i la solidaritat, actituds fonamentals per a la convivència i la integració.

La seqüenciació de la història, així com la repetició de les accions i les actituds, és molt interessant alhora que subtil, com també ho és la representació del factor temps, amb un bosc primer nevat, després verd i florit i finalment tardorenc amb fulles que cauen dels arbres. El bosc pertany a l'exterior (conté perills) mentre que la casa és el nucli acollidor i pertany a l'àmbit de la seguretat. L'exterior canvia, l'interior es manté (la taula parada, els jocs, els llits, la llum). Sempre apareix, però, una gran finestra que comunica o relaciona els dos escenaris.

Jutta Bauer utilitza sovint els animals com a éssers simbòlics o metafòrics del comportament humà, i les seves representacions són senzilles, de pocs i reduïts traços, però amb una vigorosa sensació de tridimensionalitat. Totes les composicions a doble pàgina tenen un marcat caràcter geomètric, amb forta presència de línies verticals paral·leles que accentuen l'abans esmentada seqüenciació i que, gràcies a la manera de pintar, deixen petja sobre les superfícies, remeten a una voluntat orgànica o humana d'entendre l'abstracció que conreen artistes com ara Sean Scully. Un espai senzill però profundament humà.

Bauer no se n'està, d'introduir línies cinètiques que, també metafòricament, visualitzen la por, el tremolor o la violència. En resum, una petita meravella amb totes les pàgines en cartró com els llibres d'imatges (imatgiaris) per als menuts de casa, sols que no acullen elements senzills per a la seva identificació, sinó conceptes elevats per a la seva comprensió. Tinc por, i estic sol i perdut i famolenc; algú a qui temo pot convertir-se en el meu amic. Al final, és clar, un bon àpat al voltant de la taula.