Impecable

L'americana cordada, els pantalons planxats, les sabates enllustrades i el metall lluent com una daurada sortida de sol. En perfecta consonància amb el posat impecable de la seva figura, Teodross Avery (Oakland, 1973) va exposar a Terrassa l'elegància neta i incontestable del seu jazz impol·lut. El saxofonista és un magnífic exponent de la generació de músics afroamericans que han assimilat el llegat de la tradició a través d'una formació acadèmica inapel·lable. Un aprenentatge en què èpoques, referents i gustos conviuen dins un mateix pla, en la confluència d'un jazz que s'impregna de la seva essència primigènia per reivindicar la seva condició de sonoritat clàssica del nostre temps. Unes coordenades que li donen llicència per obrir foc amb una peça de trepidant funk d'Earth Wind & Fire, continuar amb una subtil variació del clàssic Take five de Paul Desmond i prosseguir amb la sublimació de la seva assimilació rockera a través de Led Zeppelin –Stairway to heaven–. Dins l'amplitud del seu eclèctic mostrari, la gènesi del jazz modern convertida en tradició va emergir amb el parkerià Lover man. Moment propici per a l'aparició en escena d'un cinquè element en condició de músic convidat com va ser el trompetista català Raynald Colom. Lluny de tractar-se d'una participació de cortesia, la connexió entre la bufera d'Avery i els pistons de Colom va ser immediata. Una entesa providencial que es va ratificar amb la reaparició del trompetista després del descans i amb la definitiva ampliació a quintet del quartet original. L'encaix amb la resta de músics, un excel·lent Eric Reed al piano i uns aplicats Darryl Hall al contrabaix i John Davis a la bateria, va contribuir a signar una vetllada d'exquisit estilisme elaborada des de la depuradora del jazz. El tret de sortida del Festival de Jazz de Terrassa no podia ser més fidel a la integritat que al llarg dels anys ha definit la personalitat d'aquest valuós espectacle. La festa va continuar amb el músic Marc Ayza exercint de discjòquei.