La perla illenca

El cantant i compositor d'Oliva Trencada, Pep Toni Ferrer, explica que si a les Illes Canàries hi ha un decalatge horari d'una hora, a Mallorca van sempre deu minuts tard. Ho deia per justificar el retard amb què van començar el seu recital a l'Auditori Barradas. I potser és cert el tòpic de l'illa de la calma, on el rellotge és el que menys importa. Ara bé: pel que fa a capacitat creativa, hi ha mallorquins que sembla que viuen en un futur molt i molt llunyà. Aquest és el cas d'Oliva Trencada, la perla secreta de l'illa.

Han musicat la poeta de Manacor Maria Antònia Oliver a Lluneta del pagès (2008), i s'han aventurat amb Joan Brossa amb el projecte paral·lel, Saltamartí. Però d'Oliva Trencada cal destacar-ne les cançons pròpies, com les que inclouen en la seva darrera referència, Perleta negra. A l'escenari, el grup afegeix al pop i al rock de matriu galàctica el deix de la música d'arrel. Són un quartet de rock bàsic –amb l'afegitó d'un vibràfon i una flauta en moments puntuals– conduït per la particular veu de Ferrer, glosador postmodern que ens parla amb fina ironia sobre qualsevol aspecte de la realitat illenca o, si cal, mundial.

El grup no defuig una mirada àcida sobre Mallorca i els seus habitants. Xoriguer Mayday aborda de manera original un tema mil cops explicat com la destrucció del medi illenc. Ja no es veu jugar els al·lots aporta el toc nítidament folk, tot i que algunes de les cançons d'Oliva Trencada, com Café Ole, remeten més a l'estridència de Los Planetas que a la glosa de Mateu Xurí. El grup va tenir temps d'estrenar un parell de temes: Doctor en Vilafranca, dedicat al cantant de Vilafranca de Bonany Tomeu Penya i a la seva “música curativa”, i Palma 2024, en què narren una hipotètica celebració dels jocs olímpics a la capital mallorquina. Esperem que tot plegat quedi en ciència-ficció.