Martí Royo

Vet aquí que Assumpta Rosés ens ha retornat Martí Royo. El llibre esplèndid que ha publicat el Museu d'Art Modern de la Diputació de Tarragona mostra i explica l'artista i en bona part l'home. Hauria fet molt de servei en vida seva, però sobretot aquest llibre s'havia trobat molt a faltar en aquests darrers quinze anys, fins al punt que ja començàvem a témer que no l'arribaríem a veure. Encarnació del geni, amb el que de positiu i de negatiu pot arribar a comportar, va viure obsedit en aquella recerca de la forma diferent i perfecta que defineix l'artista. La fotografia de Ribes Prous en què torneja una gerra potser és la millor expressió del personatge, els centenars de peces reproduïdes una al costat de les altres demostren més que qualsevol discurs les dimensions del ceramista, de l'escultor que no va deixar mai de ser. Compendi de l'alegria i l'esforç creadors del segle XX, en una lluita sense concessions contra l'impossible, en queda allò que perdura de l'artista, allò que n'evidencia la potència i el desig, l'obra: aquests centenars, milers, d'obres que no tindrem mai l'ocasió de veure juntes si no és en aquest llibre, que les ordena, fa comprendre com eren els forns on es van coure, el càlcul i la improvisació, els estavellaments contra les parets i la quasi miraculosa capacitat de traspassar-les. Molt agraïts, Assumpta.