Feliu Formosa, un clàssic

Obrim avui el suplement amb una extensa entrevista a Feliu Formosa, realitzada per la nostra companya Valèria Gaillard. Poeta, traductor, dietarista i dramaturg, Formosa ha destacat com una de les figures fonamentals de la cultura catalana des de la dècada del 1960, quan va ser un dels instigadors del teatre independent. Paral·lelament iniciava les traduccions de l'alemany amb l'antologia A la paret, escrit amb guix, en un ja llunyà 1966. El nostre home és un dels màxims representants de la literatura catalana i, alhora, un supervivent, que pot publicar en les editorials més importants i en les més petites. Aquesta és una de les seves característiques: mai no diu no perquè està amatent al batec del temps, a la gent que fa coses aliena al poder. Potser pel fet d'haver començat en els anys de la dictadura, Formosa sempre té una posició vocacional, en alguns moments militant, cap a la literatura. La tenacitat l'ha fet treballar durant deu anys per presentar Teatre Clàssic Alemany, un recull de traduccions de més de 800 pàgines, que reuneix algunes de les obres que ha recuperat, o inèdites, d'autors de la rellevància de Schiller, Kleist, Büchner, Lessing i Goethe, un llegat d'anys de traduccions.

Formosa anuncia també la sortida d'un nou dietari i que l'han abandonat els versos. Estic segur que tornaran. Amb la perspectiva de més de quatre dècades de poemes, Feliu Formosa ha esdevingut un dels nostres clàssics contemporanis, un mestre que ens ha ensenyat la realitat a través d'un estil propi, com el van tenir Foix, Carner o Blai Bonet.

La poesia és precisament la protagonista, també, de l'obertura de la secció de crítica, on Sam Abrams fa una valoració del llibre del badaloní Marcel Riera, que va obtenir la darrera edició del premi Carles Riba. Llibres com Llum d'Irlanda et fan renovar l'interès per un gènere que és fonamental per a la nostra cultura. Tant Riera com Formosa han fet de pont entre llengües i ens han acostat altres veus en l'exercici gairebé alquímic que comporta la traducció. Amb aquesta companyia, la feina de gestar el Cultura és més que estimulant.