‘Sapore di swing'

En la seva meritòria voluntat d'estrènyer els llaços de la cançó europea a través de l'agermanament amb altres festivals de referència com el Tenco de San Remo, Barnasants va iniciar la seva programació italiana amb un gran de la cançó transalpina com és Gino Paoli. Sapore di mare, Senza fine i Il cielo en una stanza són tres títols dels més de quatre-cents que ha publicat al llarg de la seva dilatada carrera –77 anys– que l'han consagrat com un clàssic absolut del gènere melòdic romàntic. Són composicions de les quals mai s'ha desentès i que en l'actualitat el continuen acompanyant en el format jazzístic que ha escollit per concedir-los una nova vida. Dins aquest embolcall de swing i improvisació mesurada, Paoli va rememorar les diferents èpoques del seu cançoner i hi va afegir alguns estàndards de jazz –Time after time i Smile– i el bolero Contigo en la distancia. Ho va fer cedint bona part del protagonisme a un quartet de músics que potser va acabar resultant excessiu o improcedent per a aquells que havien pagat l'entrada per veure Paoli. El cantautor semblava servir-se del jazz per donar repòs a la seva erosionada veu i, com un espectador més, es recreava en els solos dels seus acompanyants. Una prudència que va determinar la dinàmica d'un recital que va anar de menys a més, amb un Gino Paoli que, a poc a poc, es va anar imposant, però que no va transmetre convicció plena fins al tram final, amb peces con M'innamorerari i Ti lascio una canzone. El sabor de la nit va trobar-se més aviat en mans d'uns acadèmics mestres del swing que no pas en l'impuls emocional de cançons com La Gatta. El que podia haver estat una nit inoblidable va ser una vetllada agradable, potser insuficient per ser un gran de la cançó.