Regalant amor

Maceo Parker és un dels mites vius de la música negra, i sempre se'l vincularà a James Brown i en menys mesura a George Clinton. Però l'activitat que ha dut a terme els últims vint anys en solitari editant treballs propis i fent gires constantment per tot el món li ha servit perquè se'l reconegui com un nom propi indiscutible. Peça clau en la definició del funk, no ha abandonat mai aquest estil. Tampoc no ho va fer divendres en la seva segona actuació dins el Black Music Festival, on va servir una dosi intensa de funk sense temps per a les derivacions cap al jazz o el soul més enllà d'alguna pinzellada, com ara un tribut a Ray Charles. Amb 69 anys complerts recentment, Maceo va donar gairebé més protagonisme a la veu que al saxo, deixant espai per al lluïment de tota la banda. Els seus solos, però, mantenen la potència de sempre i van marcar el ritme d'un concert que va ser intens fins al Pass the peas final. Tal com va afirmar divendres en aquest diari, Maceo té la missió de “promoure l'amor”. No va parar de regalar-ne durant dues hores, fet que va complaure la nombrosa parròquia congregada en una Mirona convertida per un dia en temple del funk.