Ciberrevolució rere el clixé

Molt abans de l'esclat de la Primavera Àrab, Lali Sandiumenge va adonar-se que els joves blocaires del Magrib i el Pròxim Orient denunciaven una realitat que a casa nostra encara trigaria a convertir-se en notícia. Corresponsal a Rabat i el Caire en uns temps excepcionals i experta en activisme digital, l'autora no va dubtar a posar-se en contacte amb aquests ciberdissidents per esbrinar què passava realment rere el vel dels clixés. Després d'anys d'investigació, el resultat ha estat no tan sols un reportatge revelador sobre peculiaritats amagades sota una falsa uniformitat, sinó un grapat de boníssimes històries que Sandiumenge explica amb la humanitat del mestre dels reporters, Ryszard Kapucinski; l'accés a fonts i contactes tan bons com els que utilitza el nord-americà Robert Kaplan i el coneixement i l'amor pel món àrab que transmet un altre corresponsal de referència: Tomàs Alcoverro.

Més enllà de la feinada que li va permetre submergir-se en el món amagat de les persecucions i tortures que van patir els joves egipcis que lluitaven per la llibertat a través de la xarxa, un dels valors d'aquest llibre accessible i de prosa àgil és com ens endinsa en la revolta dels blocaires, ens n'apropa amb passió els seus sentiments i mostra com van acabar sacsejant els fonaments d'unes societats encarcarades. Sandiumenge sap que cada país té trets propis, i tot i que dedica bona part de Guerrillers del teclat a Egipte, no oblida altres escenaris com el marroquí o el de Bahrain. També fa un recull necessari dels escrits a les xarxes socials, però sobretot explica biografies sorprenents sense tirar de veta del sensacionalisme fàcil.

En realitat, internet va arribar tard a la població civil excepte als països del golf, on la catifa màgica dels petrodòlars els facilità l'accés. La supremacia de l'anglès i la falta de continguts en àrab tampoc hi ajudaven. També jugava a la contra que, fins fa quatre dies (amb la revolució de la televisió qatariana Al-Jazeera), al món àrab tenien més credibilitat les fonts orals, les tafaneries de cafè, que el món digital. Però quan la pantalla es va convertir en una porta de sortida a la falta de llibertat, tota una generació –amb els Germans Musulmans inclosos– s'hi va apuntar. Els primers blocaires van ser joves de classe mitjana que dominaven l'anglès o el francès i controlaven la tecnologia. Una generació tipa de frustracions, que havia perdut la por del poder i decidia passar a l'acció empunyant el teclat contra uns règims dels quals ningú estava fora de perill.

Mitjançant un nou llenguatge gràfic, enginy, imaginació i humor, els joves blocaires van plantar cara. Testimonis com el de la Wahija, la jove saudita que es grava mentre condueix un cotxe i ho penja a la xarxa, desfermant les ires de Riad, o el d'en Nasser, un publicista cairota gai a qui la policia para una trampa quan lliga per internet, demostren que els fonaments de l'autoritarisme trontollaven al món àrab encara que la resta de l'univers no ho volgués veure.