Sant Jordi al Japó
Saturats com estem a cada Sant Jordi per la producció literària catalana i per l'allau dels grans best-sellers internacionals, m'agrada fugir del que se'm demana i llegir, per iniciativa pròpia, les pàgines d'un escriptor que em convida a respirar, viatjar, pensar, somniar i emocionar. Així és el llibre que us recomano: El haiku de las palabras perdidas (Plaza & Janés), del viatger-advocat-rocker de la Rioja Andrés Pascual.
Es tracta de dues histories d'amor, extraordinàriament sensibles, que es desenvolupen de forma paral·lela en el mateix país, Japó, però cadascuna de les quals se situa en una època diferent de la història: una al Nagasaki de la Segona Guerra Mundial, colpejat per la bomba atòmica, i l'altra al segle XXI, en temps del tràgic esclat de la central nuclear que va provocar tanta controvèrsia arreu del món. El primer fil narratiu el protagonitza una parella de preadolescents, carregats de sentiments a flor de pell, que viuen en primera persona la terrible destrucció de la seva ciutat. El segon són dos adults, un d'ells arquitecte i urbanista, que proposa un reactor nuclear submarí com a fórmula excepcionalment útil per guanyar temps per construir a curt termini totes les estructures necessàries perquè el país funcioni únicament amb energies renovables. L'home, en ambdós casos, és d'origen occidental, i la dona, nipona.
El relat és captivador: el xoc de dues cultures i el no-xoc de dues persones, les ferides d'un país susceptibles d'aplicar-se a tot el món, un recorregut fascinant per l'interior d'un Japó que ve de gust seguir a cada racó del llibre... Pascual transforma els seus viatges en literatura d'extrema sensibilitat, amb moments de gran lirisme sense escapar mai d'un llenguatge planer que entreté, enganxa i entra amb finor cap a les venes, des d'on es desplaça, gairebé gronxant-se, cap al cor.
