El gust de publicar

Hi ha edi­tors que publi­quen els lli­bres amb què saben que faran diners; n'hi ha d'altres que només es fan res­pon­sa­bles dels que a ells matei­xos els agra­da­ria lle­gir. Entre uns i altres, sol haver-hi algu­nes transac­ci­ons, però en gene­ral només en una direcció: fins i tot els més refi­nats aca­ben somi­ant a publi­car algun dia un títol que els tre­gui de penes. Amb el negoci con­cen­trat en unes poques i pode­ro­ses cor­po­ra­ci­ons, pro­li­fe­ren cada vegada més els segells modes­tos, inde­pen­dents, quasi es diria que resis­tents, que assu­mei­xen el repte de treure al mer­cat uns títols que les grans fir­mes menys­preen a pesar de ser les que podrien per­me­tre's el luxe del risc i pot­ser també el de la dis­tinció. Devem doncs el gust de lle­gir alguns grans lli­bres obli­dats o mar­gi­nats de la cul­tura occi­den­tal i fins i tot de la nos­tra pròpia tra­dició literària a alguns d'aquests segells d'estruc­tura mínima, com ara Pagès, Viena, Labreu, Ade­si­ara, Edi­ci­ons de 1984 o Acon­tra­vent, a les quals s'estan sumant l'últim any uns quants pro­jec­tes edi­to­ri­als giro­nins d'una enco­mi­a­ble seri­e­tat.

Lluny de l'enca­se­lla­ment loca­lista, que ten­deix tant a aque­lla con­des­cendència del “tot s'hi val men­tre sigui d'aquí”, algu­nes fir­mes pro­mo­gu­des des de Girona estan exhi­bint uns catàlegs d'una volada insos­pi­tada. Edi­ci­ons de l'Ela Gemi­nada és segu­ra­ment el cas més remar­ca­ble. Cre­ada fa un any per Oriol Pon­satí-Murlà, està donant sor­tida per pri­mer cop en català i en uns volums acu­radíssims la gran tra­dició filosòfica d'Occi­dent, mis­te­ri­o­sa­ment, ava­ra­ment absent dels pres­tat­ges de casa nos­tra. Fa pocs mesos va dei­xar gar­ra­ti­bat el món edi­to­rial del país publi­cant per pri­mer cop en català De Tales a Demòcrit, és a dir tot el pen­sa­ment pre­socràtic (Ade­si­ara li ha anat tot dar­rere amb el no menys volu­minós Savi­esa grega arcaica), i ara ha por­tat a les lli­bre­ries les Màximes de La Roc­he­fou­cauld, Sobre la lli­ber­tat, de John Stu­art Mill, o La crisi de l'huma­nisme, d'Ernst R. Cur­tius, uns títols que no aspi­ren a batre rècords de ven­des per Sant Jordi: en fan prou de ser­vir de pilars d'una cul­tura nor­ma­lit­zada.

Accent, el segell impul­sat per Edi­ci­ons a Petició el 2007 i del qual va tenir cura el mateix Pon­satí-Murlà fins fa un any, ha reno­vat el seu pro­jecte, amb Fran­cesc Xavier Bou al cap­da­vant, amb la volun­tat de lliu­rar al lec­tor català en bones tra­duc­ci­ons alguns títols de la lite­ra­tura uni­ver­sal fins ara ine­xis­tents al mer­cat, com ara els tex­tos de Hein­rich von Kleist reu­nits a Sobre el tea­tre de tite­lles i altres escrits, i La llei, de Tho­mas Mann on es res­pira tot el con­flicte moral de l'Europa d'entre­guer­res. Per a l'estiu, a més, anun­cia la tra­ducció del Diari de Kat­he­rine Mans­fi­eld. Fins i tot dos dels edi­tors més vete­rans, Quim Cur­bet, de CCG Edi­ci­ons, i Jenar Fèlix, de Brau de Figue­res, han apos­tat recent­ment per la reno­vació: el pri­mer, decan­tant-se cada cop més per la poe­sia, impul­sant fins i tot una revista d'àmbit naci­o­nal sobre el gènere, Poe­ta­ris, i el segon, llançant una col·lecció dedi­cada a recu­pe­rar clàssics cata­lans que s'ha estre­nat amb un estudi sobre el poeta nou­cen­tista Jaume Mau­rici i una Bio­gra­fia insòlita de Cate­rina Albert. Brau ha creat a més una col·lecció de nar­ra­tiva con­tem­porània, que ha inau­gu­rat Mercè Cuar­ti­e­lla amb Ger­mans, gai­rebé bes­sons.

Men­tre espe­rem amb delit la tra­ducció ínte­gra de l'Spoon River de Lee Mas­ters que pro­met el reno­vat pro­jecte de Lli­bres del Segle dels ger­mans Roger i Marta Costa-Pau, Vitel·la, diri­gida des del 2006 per Gemma Gar­cia, con­ti­nua amb la seva empresa dis­creta i selecta de donar llum a estu­dis lite­ra­ris d'àmbit acadèmic des de Bell­caire d'Empordà, alter­nant-los amb deli­ci­o­sos con­tes infan­tils, la divul­gació de dones il·lus­tres del país i la poe­sia renai­xen­tista o japo­nesa (va gua­nyar el Premi Liber­si­li­ber 2011 per l'edició de Sol, jo, cre­mant a l'ombra, de Mic­he­lan­gelo Buo­nar­roti, i aquest any honora les tankes amb Cent de cent. Hyaku­nin isshu). Per aquesta diada llança Els xiprers ten­ta­cu­lars, un estudi del pai­satge en l'obra de M. Àngels Anglada de la poeta ripo­llenca Susanna Rafart, que acaba de gua­nyar el Premi Rosa Leve­roni de Cadaqués per La llum cons­tant i que fa poc ha publi­cat a Cur­bet En la pro­funda onada.

Queda encara el pro­jecte sin­gu­lar d'Edi­ci­ons Sidillà, en què s'han embran­cat fa un any els escrip­tors Xavier Cor­ta­de­llas i Judit Pujadó, que estan acon­se­guint con­nec­tar savi­esa popu­lar, repor­tatge i lite­ra­tura en lli­bres com ara Els pobles per­duts, que res­cata alguns indrets cata­lans enter­rats per les ruïnes i l'oblit, i que ha aju­dat a des­co­brir la desin­hi­bició ver­bal del begu­renc Adrià Pujol, amb les seves quasi memòries Esca­far­lata d'Empordà. Tot i que amb seu social a Bar­ce­lona, Acon­tra­vent, del bla­nenc Quim Torra, que té a més arrels fami­li­ars a Santa Coloma de Far­ners, es pot con­si­de­rar una altra empresa giro­nina, i de les més excep­ci­o­nals, amb la publi­cació del volu­minós i docu­men­tadíssim tre­ball d'història cul­tu­ral d'August Rafa­nell Notícies d'abans d'ahir, i la tra­ducció recent, per pri­mera vegada des de l'edició que en va fer Josep Car­ner als anys trenta, dels Papers pòstums del Club Pickwick, de Dickens. I per si no n'hi hagués prou, l'incom­bus­ti­ble Jorge Mora­les, impul­sor de la revista El Llop Ferotge, només en apa­rença d'ads­cripció under­ground, s'ha llançat també a l'edició amb un segell del mateix nom que ja ha donat unes quan­tes i agra­da­bles sor­pre­ses: l'última, La den­si­tat del repòs de la cen­dra, de Jordi For­nos.