Un relat fluid

Aquesta nova producció dels Amics de l'Òpera de Sabadell posseeix dues qualitats: l'Orquestra Simfònica del Vallès, que dirigida per Danuel Gil de Tejada s'imposa ja des del magnífic pròleg inicial, i l'acció escènica de Pau Monterde, que, ajudada per un exquisit vestuari dissenyat per Ramón B. Ivars, fa funcionar molt bé el relat. El cor, si salvem la conclusió del tercer acte, semblava poc rodat i per sota de les prestacions habituals. Una coreografia molt senzilla d'Agustí Ros va donar singularitat a l'escena del ball de l'acte primer. En canvi la soprano Maite Alberola, de veu clara i potent, assídua a produccions anteriors de l'Opera de Sabadell, es va desbocar en l'ària més coneguda de Juliette, Ah!Je veux vivre..., del primer acte amb els efectes col·laterals consegüents i va recuperar la contenció ja en el duo immediat amb el Romeo d'Albert Casals. Aquest va oferir una veu presa que, segons els que el coneixen, es podia atribuir a la tensió de l'estrena. Ambdós van fer una lluïda segona part amb els actes IV i V encadenats i molt ben interpretats teatralment. Va destacar com és habitual Toni Marsol, ara en el paper de Mercutio, i la rotunditat de la veu d'Alex Sanmartí com a comte Capulet. Pau Monterde va demostrar com amb molt pocs elements, una bona direcció d'actors i una il·luminació adequada, sense recarregar res es pot ser ben fidel a l'obra de Gounod.