editorial
Els sinònims de Catalunya
Al nostre país parlar de cultura és sinònim de Catalunya. I si anem una mica més enllà, també podríem associar tant la cultura com Catalunya a l'idioma, el que sempre rep totes les patacades dels que no ens volen. Què seria, a més, Catalunya sense cultura? Diferiria gaire de qualsevol altre territori del regne de les autonomies. Sé que hi ha altres visions del país, que alguns només ens veurien associats a la teca –i la corrua inacabable de cuiners–, al futbol i a l'ocupació hotelera.
Parlar de cultura és parlar de Catalunya perquè el nostre país sense Ausiàs March, Salvador Espriu, Mercè Rodoreda, Pau Casals i Joan Miró, entre molts d'altres, seria ben poca cosa. A més, la imatge de la Catalunya culta és la que ens ha donat dimensió històrica i internacional. Quan expliques que el teu país és el de Gaudí, Dalí, Miró i Picasso, tothom sap d'on véns. I qui ens visita també s'interessa per aquests artistes, que són el senyal més preuat de la nostra identitat. Potser hi ha gent important a qui no li interessa, però hem de pensar a transcendir i no quedar-nos en l'aparador i en la banalitat.
Moltes conclusions podem treure de Sant Jordi. No és la data que nosaltres preferim –preferiríem tenir diades de compra de llibres tot l'any–, però és un moment per mostrar musculatura, per presumir d'autors, des dels que tenen gran projecció internacional –com el cas del gran novel·lista Jaume Cabré, que ha recuperat pistonada a la llista dels més venuts més d'un any després de publicar el seu llibre– fins a tots aquells nois que comencen i que s'han decidit per apostar per la nostra llengua, amb totes les dificultats que comporta.
També ens ha interessat la força dels llibres de no-ficció, des de les interessants memòries, gairebé novel·lades, de Rafel Nadal, un llibre que realment se't fica al cap, fins al tercer volum de les de Jordi Pujol, que ha redactat el nostre company Manuel Cuyàs. En qualsevol cas, Catalunya sempre ens arriba a través de formats que tenen a veure amb la cultura: un poema, una novel·la, una cançó, un barri històric medieval o un imponent edifici modernista. En tots ells, tenim Catalunya. I no mossega.
