Brodsky i Mandelstam

B

El professor i crític Harold Bloom s'ha passat la vida acadèmica i literària mirant d'explicant-nos el mecanisme que hi ha al darrere del tortuós joc d'influències que es produeix entre els autors i els seus predecessors.

El cas de Joseph Brodsky és de manual, de tan prototípic que és. Podem citar com a exemple l'actitud que sempre va mantenir el gran poeta i prosista rus davant els membres més destacats de la generació de l'Edat de Plata de la literatura russa. Brodsky va fer creure que Anna Akhmàtova era la seva preferida, quan, en el fons, li agradava molt més la figura literària de la poeta que la seva producció. Obertament reconeixia el mestratge de Marina Tsevtàieva, però resulta que se semblen més aviat com un ou i una castanya. Era un pèl displicent davant d'Óssip Mandelstam. I Boris Pasternak brilla per la seva absència en els comentaris del Brodsky crític.

Com molts autors moderns i contemporanis, Brodsky mantenia un cert mutisme o intentava disfressar i dissimular els seus deutes, enviant els exegetes a la quinta forca a buscar referents sovint erronis. En un llibre ben fluix d'entrevistes amb Heaney, Stepping stones [Pedres de toc] (2008), de Dennis O'Driscoll, hi ha un moment impagable quan Seamus the famous explica els sobreentesos bàsics en la seva relació amb Brodsky, el primer dels quals era, evidentment, que el premi Nobel rus era molt millor poeta que tots els seus contemporanis.

Dos editors catalans han publicat simultàniament dos textos extraordinaris de Mandelstam i Brodsky: Viatge a Armènia (Quaderns Crema, traducció d'Helena Vidal) i La marca de l'aigua (Viena, versió de Marcel Riera), respectivament. Aquestes dues publicacions tan excel·lents com imprescindibles ens permeten encarar els dos autors i els dos textos. I el resultat d'aquest curiós i interessant experiment de literatura comparada és incontestable: el llibre de Mandelstam sobre Armènia va ser el model per al llibre de Brodsky sobre Venècia. Dues joies literàries de la modernitat, una sorgida a partir de l'altra. La veritat és que prefereixo pensar que La marca de l'aigua era un càlid i profund homenatge tardà que Brodsky va voler retre a Mandelstam, un autor al qual devia moltíssimes coses.

Els paral·lelismes són innegables. La relativa brevetat de les dues obres. La fragmentarietat calidoscòpica dels dos. La complexitat textual a partir de la barreja de gèneres diferents com ara el memorialisme, l'assagisme, la crònica de viatge... L'autoreflexió constant sobre l'art, a partir de la lectura, l'escriptura, la pintura i l'arquitectura. La gran quantitat de temes compartits: la llengua, l'etimologia, la biologia, l'evolució, la geografia, l'antropologia, la història, la societat, la política, el viatge, el clima, el pas del temps...