Sublim

Com si tractés de donar resposta aquell Corazón loco que es qüestiona com estimar dos amors alhora i no parar boig, Mayte Martín ha sabut compartir la seva volença pel flamenc i la passió pel bolero sense necessitat de renunciar a cap dels dos. Ho ha tornat a demostrar durant les dues nits que va reunir el seu públic a la sala Luz de Gas, en uns concerts que es traduiran en el primer disc de l'artista per la via del micromecenatge. Un pas més en el conegut esperit independent d'aquesta artista per desmarcar-se dels criteris d'una indústria del disc cada dia més erràtica, i per sentir l'escalfor d'aquells que de manera sincera i constant han cregut en el seu art i han donat sentit a la seva carrera: el públic.

Per això ha titulat la seva nova aventura Cosa de dos, en clara al·lusió a aquesta complicitat i també a la temàtica de les relacions de parella que defineix l'univers del bolero. Un univers en què la cantaora ja va extreure una perla amb el seu inoblidable disc amb Tete Montoliu, Freeboleros (1995), i en què sembla trobar-se com peix a l'aigua. Per les seves qualitats com a intèrpret i per la capacitat de convertir l'emoció sorrenca en vellut.

A la seva gola, clàssics com Algo contigo, Piensa en mí, Palabras i el revelador Yo lo comprendo enlairen autories com les de Marta Valdés, Armando Manzanero, Lucho Gattica o el seu admirat Machín a un nivell de sofisticació màxima. En mans de Martín, el dramatisme del bolero defuig l'esgarip en favor de la subtilesa. Com quan evoca una lletra del seu germà Paco Martín (Por si te quedas) o quan posa al descobert l'ànima d'una cançó immensa com Lía. En companyia d'uns músics en perfecte encaix, amb menció especial per a la pianista Nelsa Baró, van ser dues nits sublims de música i emoció.