Un conte d'Anderson
‘Moonrise Kingdom', una bella història d'iniciació a l'amor amb brillants imatges, obre el festival de Canes amb Bruce Willis, Edward Norton i Bill Murray
Que el cinema pot ser un lloc de felicitat, encara que travessada per una certa malenconia, en què els desigs es fan possibles, com ara els mons imaginaris dels cineastes, ho va tornar a fer present ahir a Canes Wes Anderson amb Moonrise Kingdom, un bell conte que ha escrit en companyia de Roman Coppola, amb el qual ja hi va col·laborar a Viatge a Darjeeling, i que ha posat en escena amb imatges enlluernadores que confirmen que és un cineasta imaginatiu, atrevit i imprevisible. A més dels joves protagonistes, Jared Gilman i Kara Hayward, d'aquesta història atípica del descobriment de l'amor per part de dos adolescents especialment fràgils, la pel·lícula compta amb un repartiment espectacular que ha permès inaugurar la 65 edició del Festival de Canes amb la presència de Bruce Willis, Edward Norton, Bill Murray i Tilda Swinton. Dels protagonistes només hi va faltar Frances McDormand.
La història passa en una illa imaginària, però ubicada a Nova Anglaterra, i està datada a l'any 1965. Un adolescent desapareix d'un campament de boy scouts, capitanejat per un desconcertat Edward Norton, i es descobreix que és un orfe acollit per una família que aprofita la circumstància per desfer-se'n. També fuig amb ell una noia, i junts viuen una aventura fonamentalment d'inici en l'experiència amorosa, però també de l'afirmació de la seva identitat per superar la inadaptació i les mancances afectives. Arran de la seva fugida, són buscats pel grup de boy scouts, els pares de la noia (Murray i McDormand, grans com sempre en la brevetat dels seus papers) i un policia malenconiós encarnat per Bruce Willis. A més, també hi apareix la bruixa del conte (una assistent social encarnada per Tilda Swinton) i el super-capità boy scout (Harvey Keytel).
Imaginació visual
Però l'argument és, de fet, un pretext per desenvolupar una desbordant imaginació visual amb imatges d'inspiració pictòrica hiperrealista, un cromatisme brillant i uns decorats deliciosos. I per mostrar una sensibilitat per als que tenen un peu fora de camí. Amb un humor especial que evita el sentimentalisme, el film és joiós i alhora malenconiós. És un conte d'Anderson, que és menys cruel que Andersen. Potser tendeix finalment a l'excés, i es complau una mica en la seva originalitat, però resulta difícil no tenir-li simpatia, com també passa amb altres films d'Andersen: Els Tennenbaums, Life aquatic i Fantastic Mr. Fox.
La tumultuosa vida de Polanski
Fora de competició es van presentar un documental sobre Woody Allen i un altre sobre Roman Polanski. Woody Allen: a documentary, de Robert Weide, s'obre amb una reflexió en què l'autor de Manhattan reconeix que és un cineasta compulsiu i que tal fet potser li impedeix fer l'obra mestra que ambiciona. Amb imatges dels seus films i el testimoni d'actors i amics, és un documental clàssic i previsible. Més interessant resulta Roman Polanski: a film memoir, estructurat a partir d'una conversa entre el cineasta i el seu amic Andrew Brausnberg mentre el primer era un arrestat domiciliari a Suïssa. Polanski estava molt sensible i va parlar amb emoció de la seva mare, deportada i morta a Auschwitz, i de l'assassinat de Sharon Tate.
