Blau amb quatre barres roges

| Enmig del blanc imma­cu­lat de les sales del Reina Sofía, l'art de la post­guerra dor­mita en la cam­bra fosca on res­so­nen els crits exis­ten­ci­als anònims de les ànimes arruïnades. Pocs crits d'espe­rança, doncs. Un Dau al Set sense Joan Brossa malda per fer tite­lles màgics a la història, les capses ober­tes i esber­la­des d'Oteiza cla­men per retro­bar l'ànima basca en el túnel buit del temps, men­tre Tàpies exposa el mur opac d'una Espa­nya opri­mida. Les figu­res de Picasso cri­den con­tra els afu­se­lla­ments de la història, men­tre Artaud recita a la ràdio fran­cesa Pour en finir avec le juge­ment de Dieu.

A l'obs­cu­ran­tisme de l'època, de sobte hi apa­reix un bri de força. Ve de la mà d'Antoni Tàpies amb Blau amb qua­tre bar­res roges, del 1966. Enmig de la fos­cor, l'espe­rança. Sobre la negror d'un fons opac, el pin­tor clava un blau cel amb pin­ze­lla­des d'emblan­qui­na­dor, fins a crear un cel ama­ble, si no fos perquè qua­tre bar­res roges, com una mà ensan­go­nada, taquen aquesta pla­ci­desa, men­tre un ull, que és un trau, ho veu tot a través d'unes ulle­res dibui­xa­des. A les pun­tes de les bar­res roges, un gruix de ver­mell fa d'ungla. Cel i mur esde­ve­nen un tot u. Són temps con­vul­sos per a Cata­lu­nya, com els d'ara. Els estu­di­ants dema­nen la lli­ber­tat sin­di­cal i se cele­bra la pri­mera Assem­blea Cons­ti­tu­ent del Sin­di­cat Democràtic d'Estu­di­ants de Bar­ce­lona als Caput­xins de Sarrià. Estu­di­ants, artis­tes i intel·lec­tu­als van res­tar dos dies tan­cats i asset­jats per la poli­cia.

Blau i ulle­res és una altra obra de Tàpies del mateix any 1966. Con­tra un temps llosc, la intel·lec­tu­a­li­tat, la cul­tura, l'edu­cació com a únics valors con­tra la barbàrie. Davant del qua­dre d'Antoni Tàpies que hem vist al Reina Sofía també ens sen­tim opri­mits amb un bri d'espe­rança. L'art de Tàpies és una crida al coratge si cul­ti­vem el conei­xe­ment i l'entesa a par­tir de la cul­tura que sim­bo­lit­zen aques­tes ulle­res, que alhora dela­ten la mio­pia de l'opres­sor.