Parlars

Dues germanes de Reus han muntat una empresa de disseny i han posat a la venda una samarreta plena d'inscripcions que recullen paraules i expressions pròpies del parlar de Reus. Aquesta iniciativa ha coincidit en el temps amb el fet que al sud de Catalunya viuen escandalitzats i indignats perquè TV3 va subtitular gent de l'Aldea (Baix Ebre) que parlaven el català que es parla allà (va ser un error, diuen a la tele) en un reportatge del 30 minuts. “Tan exòtics som?”, es preguntaven. Al Camp de Tarragona, especialment a Reus i Valls, fem la e àtona final molt oberta, i sovint els guardians del català normatiu estàndard, especialment barcelonins, se'n foten, de la mateixa manera que des del Camp ens en
fotem del parlar barceloní, el que exagera les a, el que pronuncia “ascolta” ignorant la vocal neutra. La iniciativa de la samarreta reusenca no deixa de ser un acte d'afirmació d'identitat local en un context de progressiva uniformització de la llengua.

He sentit a dir a experts que una de les conseqüències del doble fenomen de la globalització i la crisi és el fet que la gent s'aferra més al seu origen per refermar la seva identitat. Aquesta samarreta n'és un bon exemple, i a qui la porti li servirà per marcar distàncies amb la immensa majoria d'usuaris de samarretes, que solen tenir expressions escrites principalment en anglès, que quan les tradueixes no acabes d'entendre quin sentit té portar-les, o bé et converteixen en home anunci d'una marca que t'hauria de pagar per lluir-les i, en canvi, et fa pagar a tu... A la samarreta de Reus hi surten les paraules siroll, dillums, mantecau, fenyada, en sec, farrada, tomaca, ginoll… No hi és el “xec!”, l'expressió potser més coneguda i molt estesa a tot el Camp de Tarragona i a les Terres de l'Ebre, però tant és. La samarreta mostra que aquest país és molt més plural del que sovint projectem, i ja està bé que de tant en tant el reivindiquem per adonar-nos tots plegats de qui i què som i, què caram, procurar que aquesta manera de ser sigui universal.

A la Universitat Rovira i Virgili estudien els diferents parlars locals del Camp de Tarragona, del Priorat, de la Terra Alta... El doctor en filologia Pere Navarro fa anys que es dedica a estudiar-ho i ja n'han sortit diversos llibres. Diu que algunes singularitats van camí de perdre's. Però potser iniciatives com la de la samarreta de Reus o la reacció per la subtitulació del parlar de l'Ebre a català normatiu generaran una reacció que farà que la gent fugi una mica del català estàndard i retrobi els orígens lingüístics que enriqueixen el país.