Màrius Serra, un jove degà

Dels cen­te­nars d'arti­cles que Màrius Serra ha publi­cat al suple­ment Cul­tura, de la sèrie Mota­ci­ons ja n'ha publi­car dos-cents. Serra és el més veterà del col·labo­ra­dors del suple­ment, però con­ti­nuo pen­sant que va ser abans-d'ahir quan es va pre­sen­tar per la redacció i ens va ofe­rir els seus arti­cles d'enigmística. Tenia 25 anys, feia poc que havia aca­bat la car­rera i havia publi­cat un pri­mer recull de con­tes. Era tan ràpid pen­sant i expul­sant parau­les del seu cer­vell, que de seguida em va venir al cap un altre Màrius, Kem­pes, el famós davan­ter argentí, d'eslàloms impos­si­bles i xuts de gran potència. Kem­pes Serra ha estat, però, un mani­pu­la­dor de les parau­les, més que de les pilo­tes de fut­bol. Durant aques­tes dècades ha for­jat una obra literària, s'ha fet un lloc com a arti­cu­lista a la premsa, és un irre­dempt gene­ra­dor d'encre­uats i molts altres afers rela­ci­o­nats amb els jocs i la intel·ligència. Amb nosal­tres ha man­tin­gut la fide­li­tat, passés el que passés, i en les cir­cumstàncies favo­ra­bles o en les des­fa­vo­ra­bles. Quan miro els suple­ments antics, sem­pre m'enyoro dels mes­tres per­duts –sobre­tot per la dic­ta­dura del temps–, però també dels joves que començaven i que, en molts casos, han des­a­pa­re­gut o han can­viat d'aires. Del nos­tre immens plan­ter, Serra n'és el degà. I cal dir que és un per­so­natge mar­cat per diver­ses carac­terísti­ques: la dis­ci­plina –mai no fa tard ni l'hem tru­cat ni una sola vegada–, la pul­cri­tud en el tre­ball –ni una falta, podria com­pe­tir amb lingüistes com el mala­gua­nyat Joan Solà– i la volun­tat de fer-se enten­dre, quan per­fec­ta­ment es podria per­dre pels bos­cos i les sel­ves on trobàrem bona part de la lite­ra­tura actual.
En fi, espe­rem que el jove veterà Serra ens ofe­reixi uns cen­te­nars d'arti­cles més. Volíem cele­brar aquest ani­ver­sari amb els lec­tors perquè Serra és un noi de la casa, el de la ima­gi­nació més matemàtica.