Del món universal

La Federació Sardanista fa notar en la seva nota de premsa sobre el Dia Universal de la Sardana que entre aquesta celebració que es va escaure diumenge i Sant Joan tindran lloc “fins a 103 esdeveniments sardanistes repartits per tot el món”. La mordacitat de periodistes com ara el Follonero i Berto podrien treure molta punta sobre l'aiguabarreig d'un redactat capciós que indueix a pensar en un dia universal que dura mes d'una setmana, però es fa més interessant deturar-se en la xifra perquè és un dels fets destacats. S'exposa com una dada extraordinària, i amb independència que realment ho sigui, això implica que tot habitant del món va copsar la importància de la diada?

No cal anar gaire més enllà dels limits del nostre món més directe per obtenir una resposta, i probablement aquesta és la gran assignatura pendent que tenen sobre la taula els promotors de la Diada Universal. La divulgació és especialment necessària en moments de descrèdit com els que viu el sector de la cobla i de la sardana, i és probable que sigui més interessant aconseguir combatre efectes, com ara, per exemple, que les institucions no s'oblidin d'un gènere musical tan idiosincràtic com és el de la cobla en celebracions com per exemple el Dia Universal de la Musica, que irònicament s'escau enmig d'aquesta virtual Setmana Universal de la Sardana que s'acaba per Sant Joan. La Diada Universal d'enguany ha tingut en El saltiró de la cardina el leitmotiv ideal, perquè enguany fa cent anys i perquè segurament deu ser una d'aquelles melodies que tots tenim més o menys al cap. Però aquest detall formal és possible que no hagi arrelat prou perquè el public aprengui que Vicenç Bou és un dels més grans melodistes que ha donat la creació musical catalana. Deutes universals del nostre petit món, segurament menys ambiciosos, però probablement més profunds.