Josep Pastells guanya el Premi de literatura eròtica de la Vall d'Albaida

«Una col·lecció d'una cinquantena de microrelats que abracen la història de la humanitat». Aquesta és la primera descripció que realitza de l'obra guanyadora el jurat del 19é Premi de literatura eròtica La Vall d'Albaida s'allunya d'allò que pot esperar-se d'una convocatòria tan singular per la seua temàtica i més quan per eixa successió de textos figuren personatges cabdals i ben variats com puguen ser l'home de cromanyó, Bach, Cervantes, Kant o un indignat.

No obstant, “Vides lascives” de l'escriptor gironí Josep Pastells mostra «les seues presumptes perversions, febleses o somnis eròtics». L'obra destaca especialment per l'originalitat i pel format, únic d'aquestes característiques que ha conquerit el guardó fins el moment, però també per la «fina ironia de la literaturització dels personatges i la qualitat literària».

Així es va explicar Pastells divendres 29 de juny, durant l'acte de lliurament celebrat a l'auditori Josep M. Bru d'Agullent davant de prop de 250 persones representatives del teixit polític, cultural i social de la comarca i d'altres veïnes. Tots els assistents van poder gaudir d'una gal·la trufada dels versos d'un dels narradors més eròtics de les lletres valencianes com és Josep Bernat i Baldoví de la mà de la companyia Francachela Teatro abans de què es donara a conèixer l'original guanyador d'aquesta edició recompensat amb 4.000 euros i la publicació a la col·lecció l'Eclèctica d'Edicions Bromera.

El jurat presidit per Filiberto Tortosa, com a màxim dirigent de la Mancomunitat de municipis de la Vall d'Albaida, i integrat per Imma Descals, Xavier Mínguez, Enric Salom i Mara Vicent va considerar “La línia de l'horitzó” de Josep M. Aparicio com a finalista i també va destacar entre les 16 obres participants “L'olor del pensament” presentada baix el pseudònim Irma.

El periodisme és la principal tasca desenvolupada per Josep Pastells Mascort, nascut a Girona el 1966. Però la literatura també forma part del seu quefer amb la publicació fins ara de nou llibres de narrativa: Rere el mirall, Witxi, Pell de cilici, A la recerca de l'equilibri, Simpático fracasado, Héroes flacos, L'ultim alè de Fidípades, Temps de neguit i Vida i miracles d'Odell Kraus. Aquesta producció ha estat reconeguda amb diversos guardons com el Recull de retrat literari (1997), el Joan Santamaria de narrativa (1999), el Just Manuel Casero de novel·la curta (2002), el Manel Bonmatí de periodisme (2009) i el Marian Vayreda de novel·la (2010).

Tot i ser la primera obra expressament eròtica, el sexe és habitual en els seus escrits “perquè m'encanta i perquè forma part de la vida com un dels plaers principals, almenys per a mi; per això, m'agrada tractar-los amb la màxima naturalitat”.