Toca definir-se

La petja de Bob Dylan en la música catalana és profunda. Ara bé: resulta curiós que la reivindicació que en fa la generació actual d'artistes gairebé mai vagi acompanyada d'una simpatia pels ideals polítics que es fan explícits en gran part de l'obra del cantautor. No és el cas de l'espectacle Tornarem a ser lliures, que uneix de nou Gerard Quintana i Jordi Batiste en una segona entrega d'allò que fa gairebé quinze anys va anomenar-se Els Miralls de Dylan. Un recital on aquests dos músics, representants de la generació del rock dels setanta i dels noranta, fan explícit el compromís amb l'autor de Blowin' in the wind.

Acompanyats dels guitarristes Francesc Bertran i Amadeu Casas, Quintana i Batiste no tan sols recuperen les cançons de la primera etapa d'Els Miralls de Dylan –moltes de les quals, traduccions del Grup de Folk– sinó que s'atreveixen amb peces menys òbvies: Campanes de llibertat (Chimes of freedom), No és fosc del tot (Not dark yet), El món en flames (This wheel's on fire) o Des de la talaia (All along the watchtower). Destacable també Balada d'un home prim (Ballad of a thin man), en què Dylan escup àcidament contra els crítics i que, en la versió que n'han fet Quintana i Batiste, té un caràcter més polític: “Estan passant coses/i no n'estàs al cas/oi que sí, senyor Mas?”

En el capítol de clàssics van sonar Els temps estan canviant, Senyors de la guerra o Una gran pluja aviat caurà, profètica peça amb què Quintana va reivindicar “la necessitat de definir-se”. Trucant a les portes del cel, Escolta-ho en el vent i la revisitació de Tornaré a ser lliure van posar punt i final a un espectacle llarg, dens i de correcta execució. A veure si canvien els temps d'una vegada.