Ballarines amb crosses

Gran imatge contradictòria, la de veure ballarins tan fantàstics com Carol Prieur (considerada millor intèrpret l'any 2003) recolzats en crosses i caminadors, malgrat les sabatilles de punta que tant poden calçar un peu com una mà. Són creacions monstruoses més que humanes i que provoquen un estat de paradoxa i refutació semblant a la que desperta la música de Luis Dufort, amb les variacions Goldberg distorsionades digitalment de manera tal que només deixen intuir la seva prou coneguda harmonia, per convertir-ho tot plegat, dansa i música de la més alta sofisticació, en quelcom d'inquietant.

És la primera vegada que veiem Marie Chouinard a Barcelona després de sentir-ne els ecos durant més de vint anys. La seva trajectòria de solos i com a companyia canadenca és un camí de sorpreses, sempre encarant la creació cap a universos totalment nous, i en el cas d'aquest Body Remix, en un món d'éssers amb les capacitats expandides o retallades, segons com es miri, per objectes d'ortopèdia. L'obra també admet una possible lectura com a paròdia que ajunta present i futur dels professionals que més treballen el cos –i el porten fins a llocs intransitats pel comú dels humans–, i que més el senten adolorit —quan, amb els anys, comencen a fallar-los genolls i altres parts desgastades per exercicis artificiosos—. Però aquesta lectura obvia el fet que no es veu ni una gota de desànim en els intèrprets de la peça: tot i els artefactes amb què apareixen (ferros enganxats al peu, naixent de la boca o com a continuació de la seva espinada), el seu rol és positivament actiu, inventant maneres d'estar i de relacionar-se en aquestes circumstàncies. El joc de les mans que, gràcies a les sabatilles de punta, es converteixen ara en ocells o fal·lus bellugadissos, dóna idea de les mutacions amb què Marie Chouinard convida alegrement a ballarins i espectadors a pensar-se.