Dionís a la Sagrera
Troballa excepcional d'un cap d'estàtua a la vil·la romana descoberta arran de les obres del TAV. Pot representar el déu del vi, segons la primera valoració
Potser caldria néixer a Roma fa més de dos mil anys per tenir un imperi, un esclau i àmfores al pati, com canten els Manel. Però n'hi hauria prou amb néixer a la Sagrera, a l'indret on s'està construint el pont del Treball Digne del tren d'alta velocitat, per tenir una vil·la de grans dimensions amb estàtues decoratives que representen figures mitològics. Ahir es va fer pública una troballa “prou excepcional i bonica”, segons el tinent d'alcalde de Cultura de l'Ajuntament de Barcelona, Jaume Ciurana. Un cap d'estàtua de mida natural que podria representar Dionís, el déu del vi, l'embriaguesa i l'èxtasi, segons la mitologia grega, conegut com Bacus pels romans. Va ser localitzat dimarts a la tarda en un pou de 3 metres de profunditat ple d'escombraries, majoritàriament restes de materials de construcció.
Carme Miró, del Servei d'Arqueologia de l'Institut de Cultura de Barcelona (Icub), va acompanyar Ciurana en la presentació de la troballa, al Palau de la Virreina, i va explicar que “tot és preliminar, però sembla que podria ser del segle II després de Crist i, pel fet que es tracta d'una peça de marbre, segur que ve de fora, no hi havia canteres de marbre a Barcino”. Va insistir en què és un descobriment arqueològic excepcional als jaciments de Barcino i els seus voltants: “No n'hi ha cap de semblant, és la primera vegada que trobem una divinitat o al·legoria.” Es podria tractar de Dionís, el déu del vi, segons la mitologia grega, “perquè té fulles de raïm als cabells i pel pentinat”, però insisteix que és una valoració “totalment provisional”.
Figura mitològica
Al Museu d'Història de la Ciutat hi ha una important col·lecció de caps d'estàtua romans, però la troballa de dimarts no hi té res a veure: “Els caps del museu són gairebé tots retrats i monuments funeraris, però això és una figura mitològica, mai havíem trobat res de semblant.” Amb la mateixa prevenció, va dir que podria formar part d'una estàtua de mida natural, “segurament de cos sencer”, amb funció decorativa “en alguna fornícula o adossada a la paret, potser en una habitació o al peristil.”
L'estudi de la peça es farà al centre que el Museu d'Història de Barcelona té a la Zona Franca i s'allargarà durant mesos. Allà es determinarà si la peça, que ara té un color marronós per l'argila del jaciment, tenia algun tipus de pintura policromada, de quina cantera de marbre prové al material, si representa Dionís...
El descobriment aporta més informació sobre el jaciment de La Sagrera descobert fa dos anys, “una vil·la romana de grans dimensions”, segons Carme Miró, que devia pertànyer “a algun membre de l'elit de Barcino”.Quan els romans fundaven ciutats, també colonitzaven tot el voltant. “Aquesta és la més ben excavada, però també hi ha vil·les documentades a Horta, Les Corts i Sants-Montjuïc”, explica l'arqueòloga.
