Crítica
cinema
En el lloc originari
El destí comercial de la saga Alien planteja una paradoxa: els autors de la segona i la tercera part han tingut més reconeixement com a autors que el seu pare fundacional. James Cameron i David Fincher juguen un paper més destacat dins del cinema que Ridley Scott, convertit en un eficaç artesà de pel·lícules d'èxit, reconegut per l'impacte generat amb dues de les seves primeres pel·lícules: Alien i Blade Runner. Es per això que, amb Prometheus, Ridley Scott torna als orígens per marcar un territori personal i afirmar-se com a autor explorant els seus artefactes per demostrar-nos que des d'un lloc originari pot demostrar la seva vàlua.
Per dur a terme l'estratègia, Scott utilitza una de les armes que més rendiment li han donat: la creació d'un sofisticat disseny de producció. Els passadissos foscos, els espais laberíntics poc definits, la il·luminació tenebrosa que varen marcar un segell propi en el terreny de la ciència-ficció conviuen amb un món dominat per l'omnipresència d'imatges hologràfiques. La tecnologia 3D –utilitzada amb veritable criteri– posa de relleu el somni futurista d'una imatge immersiva en 4D que genera capes que es multipliquen i es trenquen després de crear curioses cartografies o proposar-nos diferents nivells d'una mateixa acció. El joc entre pantalles, laberints i universos impossibles ens dóna el millor del film. L'altre element interessant és la definició d'alguns personatges, sobretot el de la jove científica que vol descobrir els seus orígens –Noomi Rapace–, perquè és incapaç de procrear. Elisabeth Shaw es convertirà en una nova Eva que practica una cesària salvatge per treure's el mal de dins seu.
Moltes vegades, però, les sofisticades troballes estètiques de Prometheus no fan més que embolcallar una trama que ens condueix cap a respostes massa evidents. Ridley Scott apunta a l'imaginari literari de H.P. Lovecraft per donar a una trama convencional un seguit de ressonàncies mítiques. Les propostes són ambicioses però no acaben d'estar ben resoltes. L'embolcall no deixa que la pel·lícula tingui la volada que desitja.