Crítica
cinema
‘Heavy' per a tots els públics
Adam Shankman partia de la prèvia experiència en el musical a Haispray com a precedent abans d'abordar Rock of ages –on repeteix la caricatura del conservadorisme com a oposició al rock–, una pel·lícula que vol ser al heavy metal, el hair metal i el hard rock el que Dreamgirls va ser al soul.
Amb un entregat Tom Cruise –en un paper que barreja trets de Steven Tyler, Bon Jovi i Axl Rose– com a principal al·licient de la funció–, Rock of ages no és precisament la pel·lícula que convencerà del seu error els que pensen que el musical és ridícul. Com un digest d'èxits dels vuitanta per a espectadors educats en les sèries de Disney Channel, el film suavitza els excessos habituals en la indústria del rock per complaure tant les iaies com els seus néts i oferir un espectacle light per a tots els públics, amb poc sexe, menys drogues i una mica de rock'n'roll; un tòpic conte de fades amb ganes de bon rotllo, realització generalment plana i algun esporàdic número vibrant.
Més que la ensopida parelleta teen, destaquen les ganes de passar-s'ho bé d'una Catherine Zeta-Jones molt Cruella de Vil, un Alec Baldwin grenyut sense por al ridícul i el sempre magnífic Paul Giamatti.