“No tinc ni idea de quants concerts faig a l'any”

Ha vist quin dia em caso? [riu]

És que la música no té fronteres. Com va dir el nostre poeta nacional, José Martí, la música és l'ànima dels pobles. La música és beneficiosa per a tothom, sobretot quan parla de sentiments tan generals com l'amor, perquè tothom estima.

Jo sóc membre de Buena Vista Social Club des del primer dia. Molt abans de l'èxit de Buena Vista ja voltàvem per tot Europa amb molts més músics, per iniciativa de l'Institut Cubà d'Amistat amb els Pobles. Es tractava de fomentar l'intercanvi musical i cultural amb altres països. Això s'ha perdut força.

Els anys quaranta, un grup de joves cubans vam posar en contacte les nostres pròpies arrels musicals amb les influències que ens arribaven des del país que teníem més a prop: els Estats Units. Així, el bolero es va barrejar amb el jazz, el swing i el rock'n'roll, d'una manera espontània i natural.

A les nostres escoles de música sempre s'ha estudiat la millor música clàssica europea: Bach, Beethoven... A això s'hi ha de sumar tota la tradició espanyola de la sarsuela i l'opereta, i tot el llegat africà de les percussions, que són gairebé instintives, naturals. La naturalesa és el factor més important en qualsevol art, ja sigui la música, l'escultura o la pintura. Tenir oïda musical és una cosa que et dóna la naturalesa. Per això m'agrada tant la música dels gitanos andalusos, perquè és espontània.

No en tinc ni idea. Mai no els he comptat. Intento no parar mai i per això m'implico en molts projectes com ara el disc amb Chucho Valdés o l'homenatge a Joan Manuel Serrat, perquè l'admiro molt. Fa uns mesos vaig ser al Japó, convidada pel cantant Yoshiro Hiroishi.

Aguaje Ramos, com a trombonista i director musical; Barbarito Torres al llaüt, i altres músics més joves com ara els cantants Carlos Calunga i Idania Valdés, i el pianista Rolando Luna. No hi podrà ser el trompetista Guajiro Mirabal, però sí el seu nét Guajirito.