Pujolboira pinta els seus ‘Espais interiors'

Ramon Pujol­boira (Bar­ce­lona, 1949) pinta pai­sat­ges des de fa dècades, sobre­tot des que el 1974 es va esta­blir a l'Empordà, a Ordis pri­mer, i més enda­vant, a par­tir de 1976, a Albons, on encara té la casa i l'estudi, però està con­vençut que no n'ha exhau­rit encara tots els secrets, pro­ba­ble­ment perquè no hi ha cap tros de terra que no tin­gui a dins, i tot sovint visi­ble des de fora mateix, alguna con­nexió mis­te­ri­osa amb la seva pròpia vida. A Espais inte­ri­ors, l'expo­sició que inau­gura dis­sabte vinent al Museu de la Medi­terrània de Tor­ro­e­lla de Montgrí (19 h), renova aquesta cele­bració del pai­satge, en espe­cial el pai­satge vis­cut sigui a través de la per­ti­nença o del viatge, de la con­tem­plació o de la ima­gi­nació, per mitjà d'una selecció d'obres rea­lit­za­des els últims anys, algu­nes de fa real­ment ben poc i que, per tant, es mos­tra­ran al públic per pri­mer cop.

Pai­sat­ges oberts i estan­ces reclo­ses s'alter­nen en aques­tes pin­tu­res de for­mats vari­ats que tenen en comú la pre­tensió de trans­por­tar l'espec­ta­dor des del món físic a l'experiència íntima, i que en con­junt con­fi­gu­ren allò que en la pre­sen­tació del catàleg es qua­li­fica, amb tota pro­pi­e­tat, d'una deter­mi­nada poètica del pai­satge. L'expo­sició esta­bleix una certa con­tinuïtat amb Jar­dins secrets, l'expo­sició de pin­tu­res de gran for­mat rea­lit­za­des els últims trenta anys que va pre­sen­tar el setem­bre de l'any pas­sat a la Casa de Cul­tura de Girona i on ja emer­gien alguns dels motius que con­ti­nuen pre­sents en les peces actu­als, com ara la figura feme­nina, el mar, el deta­llisme en la vege­tació medi­terrània, el gust per les arqui­tec­tu­res clas­si­cit­zants i asso­le­lla­des, el culte a la lluna o la volup­tu­o­si­tat dels seus cels entra­mun­ta­nats, que l'artista eri­geix en símbols d'un uni­vers plàstic que tan aviat dia­loga amb els mes­tres de l'anti­gui­tat, de Giotto i Fra Ange­lico al bar­roc holandès, com amb les pro­vo­ca­ci­ons visu­als del sur­re­a­lisme, amb aquest gust seu una mica entre­ma­liat que ha reve­lat tan­tes vega­des per les oques i les bici­cle­tes irrom­pent, com apa­ri­ci­ons oníriques, en pai­sat­ges que són per damunt de tot orde­na­des pro­jec­ci­ons men­tals.

L'expo­sició Espais inte­ri­ors, que es podrà veure al Museu de la Medi­terrània fins al 7 de gener del 2013, es com­ple­men­tarà amb la pre­sen­tació d'un vídeo rea­lit­zat expres­sa­ment per a la mos­tra, el mateix dia de la inau­gu­ració, i amb un pro­grama d'acti­vi­tats com­ple­mentàries en què Pujol­boira par­ti­ci­parà acti­va­ment. La pri­mera pro­posta és una con­ferència sobre La història dels colors, el dis­sabte dia 22 de setem­bre, en què el mateix artista, de manera resu­mida i amena i amb demos­tra­ci­ons pràcti­ques, expli­carà la seva teo­ria sobre el trac­ta­ment cromàtic des de la pre­història fins avui (19 h). Per al 10 de novem­bre, s'ha pro­gra­mat una classe magis­tral de figura humana amb model viu, a les sales del mateix museu, en què Pujol­boira farà una demos­tració de la seva des­tresa en aquesta matèria davant del públic que hi esti­gui interes­sat i que podrà tre­ba­llar al seu cos­tat (17 h). Final­ment, per al 22 de desem­bre hi ha pre­vist un recor­re­gut musi­cal per l'expo­sició amb l'acom­pa­nya­ment de l'artista i del músic Car­les Bena­vent (18 h).