Persecucions sense fi

Encara que en la memòria d'alguns cinèfils els viatges virtuals a Mart de Desafiament total semblin propers, ja tenen vint-i-dos anys. Hollywood creu que les noves generacions no volen saber res del cinema del passat i assumeixen la idea que als vells èxits se'ls ha de rentar la cara i actualitzar-los. Així, els efectes especials delirants de Paul Verhoeven són substituïts per una atmosfera carregada construïda a l'ombra de Blade Runner.

La base de la història, inspirada en un relat de Philip K Dick, és aparentment la mateixa i parla d'un personatge que es troba perdut en un món en què la memòria ha estat transformada, en el qual els records del passat han estats substituïts per uns altres i on la noció d'on es troba allò veritablement real es dilueix fins al punt que l'univers més familiar pot convertir-se en un món sinistre en què l'amor és transforma en odi letal.

La virtut de la pel·lícula de Paul Verhoeven radicava en el fet que sabia dosificar amb certa gràcia els deliris hiperviolents amb la reflexió metafísica sobre les tensions entre mons virtuals i reals. Len Wiseman, responsable de la nova versió, és incapaç de poder compaginar acció amb reflexió i acaba realitzant una pel·lícula molt vistosa que s'esgota al cap de mitja hora de metratge. Després que Len Wiseman hagi mostrat el món de la faula i hagi demostrat que amb fortes inversions es poden realitzar dissenys de producció delirants, la pel·lícula es transforma en una mena de cacera entre el gat i la rata, en la qual l'acció resulta desmesurada i el relat es dilueix sense saber captar cap mena d'interès, on les accions es repeteixen innecessàriament i on l'agilitat narrativa resulta una quimera. Total Recall és una mena de deliri fantàstic portat amb molt poca destresa i articulat cap a una intriga que progressivament deixa de tenir cap mena d'interès per convertir-se en un seguit de persecucions en espera d'un previsible desenllaç.

En el fons sembla com si la pel·lícula fes seva la pròpia metàfora del conte de Philip K Dick i es convertís en una mena d'implantació que pretén esborrar la vella memòria del film de Verhoeven per convertir-se en un mal simulacre.