cultura

Entre amics

La banda londinenca va testar en directe els nous temes del seu tercer àlbum

Qui pensi que les ban­des indie s'arros­se­guen per la indolència i man­te­nen una acti­tud dis­tant, s'equi­voca de pre­ju­dici amb Fan­farlo. La banda lon­di­nenca que lidera el suec Simon Balt­ha­zar, en el con­cert de dis­sabte a la nit a l'Audi­tori de Girona dins Tem­po­rada Alta, va exhi­bir un directe enèrgic, llu­minós, amb el qual man­te­nen una atmos­fera melancòlica i deli­ci­o­sa­ment feliç. El so dels Fan­farlo s'acon­se­gueix amb una ins­tru­men­tació curosa, d'alta gamma: en tres cançons, Balt­ha­zar ja havia uti­lit­zat gui­tarra, teclats, sam­pler i veu. Veient-lo des­calç podríem pen­sar que el grup faria bo el pròxim anunci d'estiu d'Estre­lla Damm, però la que ha estat con­si­de­rada l'última gran reve­lació britànica amb fans com David Bowie, ja fa dos anys que va sor­tir del culte a la popu­la­ri­tat. I no només perquè Atlas formés part de la banda sonora de Cre­pus­cle. Fan­farlo és banda de sèries de tele­visió –Ghost s'ha escol­tat a Ana­tomía de Grey i First escape, a House– i d'espots: el seu The walls are coming down, un dels temes més cone­guts i aplau­dit a Girona, va musi­car un anunci de Canon.

El con­cert, que va començar amb I'm a pilot, del pri­mer disc, Reser­voir (2009), i va aca­bar amb Shiny things, del segon, Rooms filled with light (2012), va sor­pren­dre per les noves cançons que Fan­farlo va voler tes­tar en directe, mate­rial nou que havien gra­vat “als bos­cos”. Així, temes com Decons­truc­tion es van alter­nar amb noves pro­pos­tes. Un malentès pun­tual entre el bai­xista, Jus­tin Finch, i Simon Balt­ha­zar va ser­vir d'excusa perquè els dos músics par­les­sin al públic, dis­te­sos i amb bon humor, com si els amics els hagues­sin anat a veure a un club de Lon­dres. Balt­ha­zar, dis­cul­pant-se, deia que es merei­xien un càstig i no aplau­di­ments. Més tard Finch, també a tall de dis­culpa, va expli­car que, immers en les noves cançons, li cos­tava tor­nar enrere –el reci­tal es va basar sobre­tot en temes de Reser­voir – i va reconèixer que per al públic era dur escol­tar temes nous, però que als músics els servíem de “coni­llets d'Índies”. També hi va haver referències a la situ­ació política: “Som cons­ci­ents que sou dife­rents dels espa­nyols.” I Simon Balt­ha­zar, que ja s'havia begut tres ampo­lle­tes d'aigua, va amenaçar, amb un som­riure entre­ma­liat, que sense whisky no hi hau­ria cançó. No hi va haver whisky, però sí dos bisos de regal en una hora i vint minuts d'actu­ació.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.