Un mirall dins del circ

Aquesta pare­lla d'artis­tes inqui­ets uti­litza el seu llen­guatge de l'absurd per retra­tar con­cep­tes pro­funds de la relació humana. Zim­mer­mann & De Per­rot, que por­ten 15 anys tre­ba­llant junts sem­pre (fins ara) can­vi­ant la resta de l'equip, mos­tren al Tem­po­rada Alta Hans was Heiri, una mirada icònica de la neces­si­tat de l'home de pertànyer a un grup i, alhora, fer aflo­rar la per­so­na­li­tat pròpia. La copro­ducció inter­na­ci­o­nal (en la que van inter­ve­nir El Canal i el Théâtre de l'Arc­hi­pel, entre molts d'altres) es va estre­nar el 2011 i es podrà veure al Muni­ci­pal de Girona només avui i demà. Al mun­tatge, juguen a plas­mar a escena les sem­blan­ces i diferències entre tots dos artis­tes (el pri­mer prové del circ, el segon, de la musica). Estan con­vençuts que­tanta relació els ha modi­fi­cat i s'han con­ver­tit en una mena de pare­lla artística.

La seva recerca és cons­tant. Neces­si­ten tre­ba­llar durant 4 mesos per poder con­fec­ci­o­nar un espec­ta­cle, que arrenca amb un cro­quis d'esce­no­gra­fia impos­si­ble (el joc de l'equi­li­bri del circ és plasma a l'espai fins al punt de des­es­pe­rar ala encar­re­gats de cons­truir-la) i una con­versa dels dos artis­tes. Un cop selec­ci­o­nat el càsting, enge­guen impro­vi­sa­ci­ons i, tot a foc lent, va soli­di­fi­cant. “La sen­sació d'urgència és molt impor­tant, però” apunta Pier­rot. Sovint, s'ado­nen que hi ha mol­tes res­pos­tes que no poden incloure en una peça, i ja passa a ser mate­rial del següent tre­ball. Per sort, cele­bra Zim­mer­mann, “perquè hi ha el perill de repe­tir-nos les matei­xes pre­gun­tes”. El dia que arri­bin a una con­clusió defi­ni­tiva, a un equi­li­bri ideal de l'escena, perdrà sen­tit fer res més. Zim­mer­mann & De Per­rot seguei­xen tre­ba­llant a la recerca d'una per­fecció cons­ci­ents que el que els motiva és la imper­fecció. Diu Zim­mer­mann: “Un error és un regal.” Sí. El risc físic quan es prova una esce­no­gra­fia ines­ta­ble és un dels punts de par­tida. Ells també inter­ve­nen en el procés d'assaig com a intèrprets, i es des­pu­llen de tot arti­fici amb els altres com­panys. És així que es cons­tru­eix l'escena sense parau­les i amb incon­fu­si­bles tocs d'humor intel·ligent.