Un llibre per honorar els defensors de la llibertat

“Hem escrit aquest llibre per honorar la valentia de tots els homes que van lluitar, que van perdre la seva llibertat per defensar la República votada lliurement pel poble”, escriuen les figuerenques Aïda Lorenzo (1937) i Esther Llorenç (1962), mare i filla, per presentar Vides immolades pel franquisme (Curbet Edicions). És l'onzè llibre que han publicat en nou anys com a responsables de l'Associació de Familiars i Represaliats pel Franquisme, sempre indagant en els arxius i en els records dels supervivents per treure a la llum històries amagades o semioblidades de víctimes de la repressió franquista, com ho va ser el pare d'Aïda, enterrat anònimament en una fossa comuna del cementiri de Girona. Aquest últim volum, de més de 400 pàgines, està dedicat concretament a la “repressió franquista a Peralada, Girona, Hostalric, Sant Esteve d'en Bas, Sant Privat d'en Bas i Barcelona”.

L'any vinent, l'associació celebrarà el seu desè aniversari. “No sé si tindrem diners per fer-ho, però coincidint amb aquest aniversari ens agradaria publicar la llista de les 524 persones que van ser afusellades a Girona entre el 1939 i el 1945.”

El llibre està ple d'històries tan colpidores com la de Pere Besolí, ferroviari afiliat a ERC i a la CNT i fundador de les Joventuts Llibertàries d'Hostalric, que va escriure diversos articles en publicacions republicanes com ara El Diluvio i Acció Ciutadana. Per les seves “idees extremistes” –així va testificar en contra seva un veí d'Hostalric–, Besolí va ser condemnat el 1939 a reclusió perpètua, pena que el 1943 va ser commutada per la de 12 anys de presó.

El llibre també recull la història del guàrdia urbà barceloní Julià Gibernat, que va ser jutjat per haver participat en l'enderroc de l'estàtua del Sagrat Cor de Jesús del Tibidabo, de vuit metres d'alçada. Va ser condemnat a quinze anys de presó i en va complir quatre. Són històries de repressió, depuració, afusellaments i altres tragèdies amb noms propis que cal recordar.