cultura

Una puça que salta alt

Sol Picó estrena demà al Teatre de Salt ‘Memòries d'una puça', una coproducció de Temporada Alta i el TNC que arribarà el juliol del 2013 a Barcelona

“Hi ha molta incertesa, i a partir d'aquí, comencem a construir, o no”, diu la ballarina.

“Seguirem ballant, malgrat el que ens costa, i si ho hem de fer sobre les escombraries, ho farem.” Aquest és el contundent missatge que vol transmetre Sol Picó amb el seu darrer espectacle de dansa, Memòries d'una puça, que demà s'estrena al Teatre de Salt dins del festival Temporada Alta. La ballarina i coreògrafa d'Alcoi ha estrenat 25 espectacles des del 1994 i ha rebut una desena de premis Max i dos premis Nacionals de Dansa, entre altres distincions. Però aquesta brillant carrera no la fa aliena a la crisi que viu la dansa, la cultura i tot el país.

“Després de pensar-hi molt –confessava ahir al Teatre Nacional de Catalunya, que coprodueix l'obra–, sento com pena de veure que personalment, després de tot el que hem recorregut, ara seria el moment de disfrutar, però no és així. Si vols treballar, potser has de baixar una altra vegada al carrer, però si convé, ho farem.”

El tema de la crisi no és aliè a l'espectacle Memòries d'una puça, una reflexió sobre les seves conseqüències: la desesperació, l'emigració, la lluita per la supervivència, la necessitat d'escapar d'una situació asfixiant... “És un tema molt inspirador –explica Sol Picó–. No sabem què passarà, hi ha incertesa, pèrdua... i a partir d'aquí, comencem a construir, o no. És una història que parla d'una sensació que tots podem tenir.” En aquest sentit, “la puça som tots, uns éssers insignificants; ens havíem plantejat que pogués ser una formiga, però les puces són més dures, més poderoses, i a més salten!”.

Sol Picó evoca una imatge representativa de l'espectacle, una escena d'una pel·lícula “dels Coen o de Tarantino, no ho recordo”. Tres joves pateixen un accident de cotxe que els fa fer diverses tombarelles. Quan surten del cotxe, veuen que no s'han fet res, sona una música i es posen a ballar. Sol Picó diu que també ha volgut expressar aquesta actitud: “Passi el que passi, no pararàs mai. Ara tothom corre, la gent té una actitud de fugir, d'avançar. Tot això queda recollit amb certa ironia i humor, imprescindibles per a moments durs com aquest.”

Sol Picó interpreta l'espectacle juntament amb dos vells coneguts seus, els ballarins Valentí Rocamora i Carles Fernández. Picó és, a més, directora i coreògrafa, i ha tingut col·laboradors amb els qui ja havia treballat, com Txiki Berraondo (dramatúrgia i direcció teatral), Sylvia Kuchinow (il·luminació) i Joan Manrique (escenografia). L'espectacle es pot veure demà a Salt en una única funció, i entre el 3 i el 7 de juliol es representarà al TNC.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
Cultura

Mor Frank Stella, reconegut pel seu art abstracte i precursor del minimalisme

efemèrides

El Govern commemorarà el 2025 el centenari dels naixements d’Oriol Bohigas i de Francesc Candel

barcelona
TEATRE

‘Burro’ reescriu la humanitat amb la mirada de l’animal del camp

BARCELONA
Crítica

Tradició, patrimoni i nova creació

art

El FAD es converteix en la Federació FAD

barcelona

Més de 90 originals aspiren al 57è Premi Bertrana de novel·la

Girona
convenció

La CatCon s’expandeix com l’Univers

vilanova i la geltrú
ROSES

La il·luminació del Castell de la Trinitat rep un primer premi en els (D)arc Awards

ROSES

L’edició integral de Kavafis, el poeta de l’amor sensual

Empúries