cultura

arqueologia

Els dos cranis d'Ullastret són d'ibers del segle III aC

Les restes, que podrien ser de dos enemics ibers, estan entre les més ben conservades d'Europa

La campanya ha permès també aprofundir en l'urbanisme del poblat, que era més gran del que es pensava

A alguns, cos­tums ances­trals com el fet d'exhi­bir com a tro­feu maca­bre les res­tes de l'ene­mic els pot sem­blar d'allò més bàrbar i pri­mi­tiu. Però, sense anar gaire lluny, encara avui dia es poden veure imat­ges com la de com­ba­tents siri­ans mos­trant a les càmeres les ore­lles de vícti­mes vençudes. Ho recor­dava el mateix Gabriel de Prado, el nou direc­tor en fun­ci­ons de la seu del MAC-Ullas­tret, ahir en el marc de la pre­sen­tació pública als mit­jans de comu­ni­cació d'una de les tro­ba­lles més excep­ci­o­nals de la dar­rera i fructífera cam­pa­nya d'exca­va­ci­ons d'aquest jaci­ment empor­danès: dos cra­nis encla­vats que con­fir­ma­rien que els ibers prac­ti­ca­ven deca­pi­ta­ci­ons ritu­als.

És així com les exca­va­ci­ons dutes a terme durant l'agost i el setem­bre a la ciu­tat ibèrica del Puig de Sant Andreu (Ullas­tret) –diri­gi­des per Fer­ran Codina i De Prado–, que tenien com a objec­tiu con­tras­tar arqueològica­ment els resul­tats de la pros­pecció geofísica feta el 2006, han tret a la llum un con­junt de set res­tes cra­ni­als, entre les quals des­ta­quen dos cra­nis sen­cers tra­ves­sats per un clau i que, segons els inves­ti­ga­dors, s'hau­rien llançat al car­rer després d'haver-se exhi­bit en un lloc públic com a tro­feus de guerra.

Amb aques­tes tro­ba­lles sin­gu­lars, es con­fir­ma­ria que Ullas­tret va impor­tar del món celta aquesta tra­dició ritual docu­men­tada entre altres per Dio­dor de Sicília, Estrabó i Posi­doni d'Apa­mea. A l'espera d'un estudi en pro­fun­di­tat i de la recons­trucció dels ros­tres a par­tir de la tec­no­lo­gia 3D, se sap que per­ta­nyen al segle III aC i que, segu­ra­ment, són res­tes d'ene­mics d'altres poblats ibers (indi­gets o laie­tans) vícti­mes d'alguna ràtzia o guerra veïnal.

La des­co­berta dels dos cra­nis fa que Ullas­tret es con­ver­teixi en un jaci­ment únic a Europa. I és que, fins ara, només s'havien loca­lit­zat cinc cra­nis encla­vats sen­cers arreu del con­ti­nent. I d'aquests, dos es van desen­ter­rar l'any 1969 en aquest mateix jaci­ment. Pel que fa als tres res­tants, un es va tro­bar també a Cata­lu­nya (en con­cret, al poblat de Puig Cas­te­llar de Santa Coloma de Gra­me­net) i els altres dos, a França i a Ale­ma­nya.

Fins ara, les dife­rents cam­pa­nyes d'exca­va­ci­ons que s'han fet al jaci­ment ibèric d'Ullas­tret han permès desen­ter­rar entre 40 i 50 cra­nis (entre els quals, els qua­tre per­fo­rats). Tot i això, gai­rebé mai no s'ha tro­bat la resta del cos (excepte casos pun­tu­als d'indi­vi­dus del segle II aC llançats dins de sit­ges). Això es deu al fet, com va espe­ci­fi­car Gabriel de Prado, que la pràctica habi­tual dels ibers era la inci­ne­ració. Per això, més enllà dels cra­nis que s'expo­sa­ven en públic, “no hi ha res­tes que ens per­me­tin saber com era la cons­ti­tució dels homes i dones de l'època”, va indi­car el direc­tor del MAC-Ullas­tret.

Una nova porta

De Prado va dei­xar clar durant la pre­sen­tació que aques­tes tro­ba­lles s'han por­tat a terme men­tre aquest estiu els arqueòlegs feien la pros­pecció que cer­cava la deli­mi­tació del poblat per la banda est, que cons­ti­tu­eix l'únic ves­sant del turó on encara no s'ha docu­men­tat el traçat de la murall que tan­cava el poblat. La inter­venció ha posat també al des­co­bert una altra porta prin­ci­pal d'entrada a la for­ti­fi­cació, i s'ha iden­ti­fi­cat un dels car­rers cen­trals, que pre­ci­sa­ment par­tia d'aquesta porta que donava a l'antic estany. Amb aquesta des­co­berta s'ha pogut veure que en aquest sec­tor l'assen­ta­ment s'estruc­tu­rava urbanísti­ca­ment a par­tir de grans ter­ras­ses i que el poblat era més gran del que ima­gi­na­ven els experts, ja que hau­ria pogut tenir entre 5.000 i 6.000 habi­tants, segons alguns estu­dis recents.

LA XIFRA

7
són ara els cranis perforats amb un clau a Europa. Quatre s'han trobat al jaciment empordanès.

El 2012, una campanya excepcional

El director del Museu d'Arqueologia de Catalunya (MAC), Xavier Llovera, va aprofitar la presentació per destacar el 2012 com un “gran any” arqueològicament parlant. De les troballes arreu del territori, en va destacar algunes de les comarques gironines, com ara les recents del plistocè al Camp dels Ninots de Caldes de Malavella, l'arc més antic del neolític a la Draga de Banyoles i els cranis d'Ullastret. També va avançar que s'ha endegat una campanya d'urgència al jaciment d'Empúries que, segons va dir, “ben segur que donarà grans resultats”. Concretament, per aprofundir més en les descobertes d'Ullastret s'han programat una visita guiada (18 de novembre) i una conferència (24 de novembre).



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.