La Fira de Manresa,l'empenta

Fla­menc con­tem­po­rani; sense por. La XV Fira Medi­terrània de Man­resa va arris­car dijous a la nit en la inau­gu­ració: Tuétano, amb el ballarí Andrés Marín. A la fira no van edul­co­rar el seu mis­satge: fide­li­tat a les arrels i desig de volar. I la res­posta del públic va ser posi­tiva. El direc­tor artístic, David Ibáñez, n'estava ahir molt satis­fet: “Ha estat tren­ca­dor, d'avant­guarda, i el públic ho ha sabut valo­rar. Està en els límits estètics. Sí, és una tibada de corda per començar... Està clar que a la pro­gra­mació hi ha de tot, però també s'ha de tenir un dis­curs.” Un altre exem­ple, ben dife­rent, de sor­presa, en aquest cas per als nens: Un Patu­fet se'n va a la sorra. Una mirada dife­rent sobre una ron­da­lla que ens sabem de memòria –“Patu­fet, on ets?”, “A la panxa del bou!”–. La can­tant Mari­ona Sagarra i els dibui­xos fets amb sorra de Borja González ho han fet pos­si­ble. Hi ha un terme que se sent arreu i que li va ni que pin­tat a l'espec­ta­cle i a la Fira: rein­ven­tar-se.

Estem par­lant de qua­tre dies de fira, cre­a­dors de 101 com­pa­nyies i 280 acti­vi­tats –210 fun­ci­ons i 70 acti­vi­tats addi­ci­o­nals–. Mol­tes de les con­vo­catòries són estre­nes, a Cata­lu­nya, o abso­lu­tes. I algu­nes, actu­a­ci­ons úniques al ter­ri­tori. Som a mitja fira, com aquell qui diu. És d'hora per a les xifres i les valo­ra­ci­ons i els balanços. Això ja vindrà. Les per­cep­ci­ons, però, són bones. El cas és que queda molta teca fins a la traca final de demà, diu­menge. La fira ha començat amb un espec­ta­cle a l'esce­nari del Tea­tre Kur­saal, amb un fla­menc que ha sorprès, en el gest i l'esce­no­gra­fia –sorra i galli­nes inclo­ses–. I es tan­carà al car­rer; festa gran. Se n'encar­rega l'artista con­vi­dat, el cine­asta Isaki Lacu­esta. De fet, ell par­ti­cipa amb qua­tre pro­pos­tes que ja s'han començat a veure. Dues ins­tal·laci­ons audi­o­vi­su­als que coin­ci­dei­xen amb el fil argu­men­tal de la fira: diàleg inter­ge­ne­ra­ci­o­nal i empel­ta­ment de dis­ci­pli­nes artísti­ques. Es tracta de Traços/Tra­ces i El Retaule de les ende­vi­na­ci­ons. David Ibáñez con­vida a la cita de demà, la festa de clo­enda. “Només puc tenir parau­les de lloança. L'espec­ta­cle gira al vol­tant de la Llum de Man­resa i la seva lle­genda.” Dosis de per­for­mance, amb par­ti­ci­pació de col·lec­tius man­re­sans, pro­jec­ci­ons de gran for­mat a la façana de l'ajun­ta­ment...

Dèiem que queda molt per veure. Per als pro­gra­ma­dors i per al públic en gene­ral. Qua­tre sug­ge­ri­ments de pes. L'actu­ació de Niño Josele, la Cobla Sant Jordi i Paolo Fresu. La Cobla estrena reper­tori i es fa enre­gis­tra­ment en directe. Es tracta d'explo­rar què tenen a dir-se la cobla, el jazz i el fla­menc. Una altra cita: Kroke actua al Kur­saal en l'únic con­cert que farà enguany a l'Estat: música jueva dels països de l'Est. Gela­bert i Lacu­esta –nova­ment–, ofe­rei­xen la versió ínte­gra de Tranç: la dansa com un con­tinu que passa de gene­ració en gene­ració de mes­tres. Ibáñez torna a les arrels, i reco­mana, final­ment, el cant tra­di­ci­o­nal de Xavier de Bétera, que ve del País Valencià: “També volem ven­dre les per­les de la Medi­terrània.”