Glòria gens incerta
Avui se celebra el centenari de Joan Sales, autor de la novel·la ‘Incerta glòria' i creador del Club Editor i del Club dels Novel·listes, referents de la nostra cultura
Les adversitats van fer de Joan Sales un gegant. Si estigués viu, segurament relativitzaria la crisi, perquè ell en podria parlar a bastament. Empès en les pitjors circumstàncies possibles, el gran Sales és avui un dels escriptors més importants del segle XX, el millor editor i un mite per a tots els que ens estimen una idea de Catalunya culta i lliure.
Avui se celebren els cent anys de l'escriptor. Catalunya Ràdio ha decidit recuperar del seu arxiu sonor d'Incerta glòria, adaptada per Oleguer Sarsanedas, i penjar-la a la seva web. L'obra, dirigida per Joan Germà Schroeder, es va gravar el 1987 i la protagonitzaven Enric Majó, Gal Soler, Enric Pous i Margarida Minguillón. Al web hi han incorporat material inèdit, fotografies, vídeos i cartes de l'autor. Tot plegat contextualitza la novel·la amb el moment en què es va escriure i publicar l'obra. Per altra banda, avui mateix, el Departament de Cultura, el Memorial Democràtic i l'Ajuntament de Barcelona organitzen un concert homenatge a Joan Sales per commemorar el centenari del seu naixement. La cita és al Casinet d'Hostafrancs del carrer rector Triadó 53 i la proposta, a càrrec del Brossa Quartet de Corda, repassa la trajectòria i l'obra de Sales, escriptor i editor, “que patí l'exili i que, tot i viure la llunyania del país, va desenvolupar una important producció literària que va posar de manifest un intens compromís amb la llengua i la cultura catalanes”. A més del Brossa Quartet de Corda, un conjunt de percussionistes del grup Coetus, la cantant Judit Neddermann i l'actor Francesc Orella interpretaran fragments de la prosa i la poesia de Sales per construir un itinerari emocional al voltant de la seva figura. A través de la seva literatura, molt arrelada a la seva experiència biogràfica, l'espectacle proposa una relectura dels textos, tenyint-los de paisatges sonors contrastats i procurant reflectir la profunditat dels seus pensaments respecte de la guerra, una dura realitat en la qual Joan Sales va prendre part activa. Poemes de Viatge d'un moribund, fragments de la novel·la Incerta glòria i de la literatura epistolar (Cartes a Màrius Torres i les de Mercè Rodoreda) donen testimoni de la vàlua humana, històrica i literària d'una figura cabdal de les lletres catalanes.
Aquestes no són les úniques notícies perquè les importants són les reedicions de les obres imprescindibles de Sales, precisament per la tasca de la seva néta, l'editora Maria Bohigas, al capdavant del Club Editor després d'associar-se amb la gent d'Edicions 1984. No es pot obviar, l'exposició, petita però esclaridora i oportuna, que es va fer a la Biblioteca Jaume Fuster de la plaça Lesseps a l'entorn del Club Editor i el Club dels Novel·listes. Un encert.
En totes les biografies es destaca la feina tossuda i tenaç de Sales a la recerca d'una certa normalitat editora per dotar el públic català d'unes novel·les modernes en la nostra llengua i unes traduccions solvents. Es parla d'un catàleg que va impulsar la part més important de la novel·lística de Mercè Rodoreda, la recuperació de Llorenç Villalonga, la relació epistolar amb Màrius Torres i les seves traduccions de Dostoievski, Kazantzakis i Mauriac, per citar-ne els més coneguts. El que cal reivindicar, així mateix, el descobriment de nous autors –fins i tot va publicar El mar, de Blai Bonet–, i l'empenta per descobrir-ne de nous. Per calibrar l'abast del personatge cal recordar les cartes amb l'injustament arraconat Ramon Folch i Camarasa. Sales l'empenyia a portar-li noves novel·les i li oferia sucosos avançaments econòmics per a l'època, és a dir, l'editor no només va crear un segell sinó que va aconseguir captar un públic que li donava suport. Des d'una caseta humil de la Muntanya Pelada, Sales i la seva dona Núria Foch van crear un catàleg, que enlluerna els nous lectors.
Quin va ser el secret? Suposo que la valentia, el coratge i el bon gust. Algú que accepta el compromís de lluitar en primera línia contra un enemic superior, que pateix totes les calamitats imaginables fins al punt d'anar a petar als fastigosos camps de concentració francesos, que se n'escapa i que arriba a Mèxic després de passar per la República Dominicana no pot ser un pusil·lànime. Tampoc per crear el 1943 Els Quaderns de l'Exili i tornar a Barcelona el 1948 enmig de la misèria devastadora de la postguerra. El 1956 posaria en marxa El Club dels Novel·listes, al costat de Xavier Benguerel i el suport de Joan Oliver. La intenció era connectar amb els lectors dins una aventura suïcida sense cap altre suport que els mecenes i la gent que comprava les novel·les. Incerta glòria?
Censurada amb acarnissament
Per constatar el caràcter de Sales caldria observar el procés que va patir Incerta glòria amb la censura. La versió del 1956 va ser salvatgement mutilada. Les reescriptures, les lectures de les traduccions, li van fer dir al pròleg del 1969 que ja no afegiria ni una paraula. Des del shakesperià títol, la novel·la, es digui el que es digui, és un encert i el temps no crec que hagi donat la raó a les reserves del mestre Joan Fuster. El gran fresc que representa li atorga un aire de Tolstoi i el to de “poema líric”, que destacava Fuster. És històrica, però des de la perspectiva dels que lluiten a la trinxera i pateixen els bombardejos. L'èpica és el seu do per treure heroisme a la batalla i castigar l'obscenitat i la crueltat dels homes. Tot representat per uns personatges, que eren el mateix Sales i els seus amics. La lectura de la Guerra Civil té la profunditat i la grandesa de la que va descriure Tolstoi a Guerra i pau, que alguns consideren la millor novel·la vuitcentista. A cent anys del seu naixement, l'obra de Joan Sales és més viva que mai.
