L'home del camp
Tomeu Penya publica ‘És per tu'.“Si nosaltres no defensem la llengua i la cultura, els nostres fills no sabran res de la Mallorca que vam conèixer”, alerta
Nou disc de Tomeu Penya. A la portada, una guitarra i un barret. Les dues seves possessions més estimades? “La guitarra sí, sens dubte. El capell... doncs no, dur-ne és com portar calçons”, confessa el cantant mallorquí. A És per tu (Discmedi / Blau), com s'anomena el disc, la veu d'Illes dins un riu, Mallorquins i catalans i El dimoni dins jo ha intentat fer un treball “complet”, tot repassant les músiques –“country, cançons de festa, balades per escoltar”– per a les quals s'ha passejat durant més de trenta anys de carrera. “Sóc un músic dels antics, que no vol dir vell, amb la qual cosa he estudiat de tot”, afirma Penya, que assegura estar vivint un “bon moment compositiu”. “En aquests dos anys han passat tantes coses al món i tantes coses a la meva vida que tinc un grapat de coses a dir”, apunta.
És per tu està ple de referències a Mallorca i a la seva vida a Vilafranca de Bonany. “Massachusetts o Califòrnia / No són més que Valldemossa o Sant Llorenç / Per darrera ses muntanyes / Cada dia per tots guaita un sol immens”, canta a Homes des camp. “És que tot és igual”, sentencia. “Ells tenen els cowboys i nosaltres els porquers.” “Dones i homes de ses Balears / De ciutat o de sa part forana / Defensem costums i llengua / amb ses mans a l'aire i marinant pau / s'ompliran de goig es cors de nins i grans”, esgrimeix a Els soports de sa nostra bandera. “On visc és fàcil palpar de primera mà en què s'està convertint Mallorca últimament”, alerta. “Si no defensem nosaltres la llengua, la cultura i els costums, arribarà un moment que els nostres fills no sabran res de la Mallorca que vam conèixer, i serà una llàstima. Estem en un moment preocupant”.
És per tu es nodreix d'uns quants noms propis. El primer, el de Victoria Maldi, amb qui Tomeu Penya –en el tema homònim del disc– comparteix un dels duets vocals marca de la casa. “Era presentadora de televisió, a IB3. Portava sovint gent a cantar, però t'asseguro que ella ho feia sempre bastant millor. Si surt de Mallorca, creu-me que se'n sentirà a parlar.” En la instrumental Recorda son valls, d'altra banda, Penya homenatja el seu amic Paco de Lucía. “Un amic comú té una masia al centre de l'illa i m'hi va convidar. Em va dir que hi hauria en Paco, un dels meus déus, però em pensava que em prenia el pèl. Quan vaig arribar i el vaig veure allà, els genolls em feien figa, tot i que en un moment ja érem amics.” Finalment, Peter Thompson i jo i en Biel de Capdepera recorden dos amics desapareguts. “En aquestes edats, això sol passar”, lamenta. És per tu, malgrat tot, irradia vitalitat. “La meva vida és fer cançons –conclou–. Sense la música em costa imaginar què hagués estat. Suposo que un desgraciat.”