Anhels de lideratge

Després d'un llarg periple que arrenca als anys vuitanta per diferents museus del territori (el de la Vall d'Aran, el Diocesà de Solsona, el Víctor Balaguer de Vilanova i la Geltrú, l'Episcopal de Vic i, des del 2007 fins aquesta tardor, el d'Art de Girona), Josep Maria Trullén (Barcelona, 1954) ha fet el salt a un dels centres barcelonins amb una personalitat més singular i diferenciada, el Frederic Marès, per al qual té pensat desplegar un projecte en dues direccions: ultralocal i internacional. Trullén substitueix a Pilar Vélez, que ha dirigit el museu durant 17 anys i que ara s'ha incorporat al complex Dhub.

Escollit en un concurs intern dirigit als funcionaris de totes les administracions públiques, Trullén rep d'herència de Vélez un museu nou de trinca després d'anys i panys de reformes arquitectòniques i museogràfiques. Amb el continent i els continguts en perfectes condicions, ara el nou director vol dirigir la mirada cap a la projecció; primer, en l'entorn més proper, és a dir, el públic local. “Hi ha persones que no visiten museus però que aquí, al Marès, podrien trobar moltes connexions i afinitats pel tipus de col·leccions que s'hi exposen. Hem d'apropar-nos a aquestes persones”, va explicar Trullén ahir en el seu primer acte públic al museu, la presentació de la nova exposició temporal La Barcelona irreverent.

Si fins aquí es pot considerar una declaració d'intencions més aviat òbvia, Trullén treballa en paral·lel un projecte de molta més volada: la internacionalització del museu. Trullén parteix d'una certesa, i és que el Marès és un dels museus d'escultura més importants d'Europa, a Espanya tan sols igualat pel de Valladolid, i que té una particularitat que el fa únic: la passió del col·leccionista que el va erigir.

“Catalunya és terra de col·leccionistes que, amb les obres que van reunir, van crear, sols, grans museus: Santiago Rusiñol a Sitges, Víctor Balaguer a Vilanova, Francisco Godia a Barcelona... Podem posicionar al món la condició de Barcelona com a capital de l'art i del col·leccionisme”, assegura Trullén. El seu projecte preveu agrupar tots els museus catalans d'aquestes característiques i, sota el lideratge del Marès, crear una xarxa europea de museus del col·leccionisme.

Ambiciós, sens dubte, però cal veure quina correspondència econòmica troba el seu ideari, en uns moments d'asfíxia pressupostària. A curt termini el repte és continuar farcint d'activitats el Marès amb exposicions temporals que, d'una banda, s'apropiaran de mirades contemporànies còmplices de l'esperit del museu (la tardor de l'any que ve es presentarà un projecte lúdic i sensible de Xavier Vilató, el fill del nebot de Picasso, Javier Vilató) i, de l'altra, rastrejaran les idees dels propis fons del museu.

I aquesta és justament la consigna que s'ha seguit per a nodrir l'actual exposició temporal, que es va obrir al públic ahir i que es podrà visitar fins al 26 de maig. La mostra irradia la força popular i l'explosió de creativitat de la Barcelona vuitcentista més crítica amb l'ordre establert des de la paròdia i la ironia. La Barcelona irreverent explora les formes de diversió a partir del llegat documental i d'objectes de dues entitats recreatives de l'època, la Societat del Born i el Niu Guerrer. La recerca du la rauxa de Jordi Pablo, l'impulsor de l'Arxiu Festiu Catalunya.