música
Un gran tribut a Pink Floyd, demà a La Mirona
The Pink Floyd Tribute, creat per una dotzena de músics menorquins, és un potent espectacle de llum i so
És força improbable que tinguem l'ocasió de tornar a veure els clàssics Pink Floyd en directe, però The Pink Floyd Tribute ha captat l'esperit de la banda britànica i, dins del possible, també la seva espectacularitat escènica, com es podrà comprovar aquesta nit a la sala Stroika de Manresa i demà a La Mirona de Salt (22.00 h, 9 i 12 euros), en els que seran els seus dos primers concerts a Catalunya.
The Pink Floyd Tribute està format per una dotzena de músics menorquins, tots els quals són fans o “ultrafans” de la banda de Gilmour, Waters i companyia. Tot va començar ara fa un any quan Shanti Gordi (veu i teclats), col·laborador de Cris Juanico i Joan Bibiloni i component de Ruido! i Jazz Do It, va crear un grup a Facebook davant la imminència del 40è aniversari de The dark side of the moon, obra referencial que Pink Floyd van gravar als estudis Abbey Road de Londres entre el maig del 1972 i el gener del 1973, i el van publicar dos mesos després. Aquesta immensa obra conceptual es va convertir en un dels discos més venuts de la història i va establir rècords insuperables de permanència en les llistes de vendes.
Shanti Gordi té 32 anys i, per tant, no havia nascut quan els Floyd van mostrar al món la cara oculta de lluna, però reconeix la gran influència d'aquest disc i dels seus creadors en la seva vida i en la seva carrera musical: “Sóc fanàtic de Pink Floyd des que tenia 8 anys, i als 14 van ser decisius perquè em dediqués a la música, quan els vaig poder veure en directe, el 1994, a l'Estadi Olímpic de Barcelona”, recorda el músic de Ciutadella.
A la seva crida a través de Facebook hi van respondre un bon grapat de músics menorquins. La base de The Pink Floyd Tribute està formada per Shanti, Simó Bosch (guitarra), Toni Genestar (bateria), David Marquès (teclats), Sergi Martín (guitarra) i Lluís Gener (baix), a més dels vocalistes Joe Mina, Eva Pons, Clara Gorrias i Lore Arantzamendi. La banda té com a col·laboradors habituals Litus Arguimbau (saxo), Pedro Sánchez (guitarra i veu) i Tony Olmedo (baix i guitarra). Quan interpreten Another brick in the wall puja a l'escenari un cor de nens i nenes, que en el cas del concert de La Mirona seran 25 alumnes de primer i segon d'ESO del Montessori de Girona. Des de Menorca arriben un total de 18 persones: 12 músics, quatre tècnics, un productor i un road manager.
El concert de The Pink Floyd Tribute dura prop de dues hores i mitja i s'estructura en dues parts: en la primera, el grup interpreta íntegrament The dark side of the moon, des de l'instrumental Speak to me fins a l'Eclipse final, passant per Money i els altres set temes del disc, que sumaven 43 minuts en la gravació original, controlada per Alan Parsons com a enginyer de so.
Després d'una pausa d'un quart d'hora, el grup torna a l'escenari per tocar una selecció dels altres grans èxits de Pink Floyd, com ara Wish you were here i totes aquelles cançons que apareixen habitualment a les antologies del grup. Amb molt de respecte pels originals, The Pink Floyd n'ofereix “versions clavades”, en paraules de Shanti Gordi. El grup també ha fet un esforç important per oferir un muntatge audiovisual que evoqui els grans concerts de Pink Floyd, formació pionera en la reconversió del concert de rock tradicional en un espectacle multimèdia total.
Concerts a Menorca
Inicialment, The Pink Floyd Tribute es va crear per oferir un sol concert, el 29 de juny passat a la Sala Multifuncional Canal Salat de Ciutadella de Menorca, que es va omplir amb uns 1.200 espectadors i va haver de deixar gent a fora del local. L'èxit va propiciar un segon concert a Son Martorellet, de Ferreries, el 10 d'agost, al qual van assistir 1.400 persones, i dissabte passat el grup va actuar al Teatre Principal de Maó, també amb un ple total. Per tant, fins avui The Pink Floyd Tribute només ha actuat a l'illa de Menorca, en concerts que, com remarca Shanti Gordi, “han aplegat públic de tres generacions i han estat tan emocionants que algunes persones han acabat plorant”. “Arrisquem molt en aquest projecte i no venim a guanyar calés. Ens ha portat molta feina i per això volem tirar-lo endavant”, afegeix aquest amant del fluid rosa.