Philip Glass proposa a la Porta Ferrada una vetllada de música de cambra

Va néixer a Baltimore –com John Waters– i la seva trajectòria vital l'ha fet passar per llocs tan diferents com ara París, el nord de l'Índia i el Tibet. Allà ha completat la seva formació musical i espiritual però el personatge i la música de Philip Glass són tan novaiorquesos com ara el tàndem format per Lou Reed i Laurie Anderson, que el van precedir en la programació del Festival Internacional de la Porta Ferrada de Sant Feliu de Guíxols, on avui el pianista i compositor actua en format de trio, amb Wendy Sutter (violoncel) i Mick Rossi (percussió), per oferir una peculiar vetllada de música de cambra al Teatre Auditori (21.30 h, 20 i 30 euros).

Amb una sòlida formació acadèmica, que ell ha volgut modelar amb altres mestratges heterodoxos com ara el de Ravi Shankar, Philip Glass va assolir una fama planetària gairebé equivalent a la d'una estrella del pop com a apòstol d'un corrent efímer, el minimalisme, que no és més que un capítol dins la seva extensa carrera. No ha tingut una vida fàcil: no va poder viure de la música fins als 41 anys –ara en té 72– i havia de mantenir la seva família treballant de taxista i reparador d'electrodomèstics. El seu destí va començar a canviar quan va col·laborar amb Robert Wilson en l'òpera Einstein on the beach (1976) i sobretot a partir de la banda sonora de la pel·lícula Koyaanisqatsi, un documental experimental de Godfrey Reggio produït per Coppola. La relació de Glass amb el cinema ha estat molt fructífera i així ho confirmen títols com ara Kundun de Scorsese –Glass es va fer budista a principis dels setanta i ha defensat aferrissadament la causa tibetana– i, més recentment, Las horas, El ilusionista i Diario de un escándalo, amb diverses candidatures als Oscar.

Nit de música de cambra

Des de la seva posició de clàssic contemporani, Philip Glass oferirà avui al Teatre Auditori de Sant Feliu amb els seus experimentats acompanyants un programa de 80 minuts de durada, sense pauses, amb les següents composicions: Tissues, de la banda sonora del film Naqoyqatsi (2002), un altre documental de Reggio, interpretada només amb violoncel i percussió; Metamorphosis, II, III i IV i Etudes, II & X, tocades només per Glass al piano; Songs and poems for cello, només per aquest instrument, i The Orchard i Closing, aquesta última de Glassworks, amb el trio complet per tancar el concert.

EL MÚSIC

PHILIP GLASS
(baltimore, 1937)


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.