‘Lincoln': les llums i les ombres d'Amèrica

Steven Spielberg i Daniel Day-Lewis han guanyat dos premis Oscar cadascun, i amb Lincoln tots dos es podrien endur la tercera estatueta. El director acumula 137 premis, i l'actor, 72. Uns bagatges aconseguits per camins ben diferents: davant l'austeritat de Day-Lewis (7 films els darrers vint anys i 19 en tota la seva carrera), Spielberg ha dirigit 26 llargmetratges de cinema i ha estat productor de 134 títols. Si la trajectòria de Daniel Day-Lewis està dominada pel cinema d'època (Una habitació amb vistes, En el nom del pare, Gangs of New York, Pozos de ambición...), la vasta obra de Spielberg com a director es resisteix a qualsevol anàlisi reduccionista, i encaixa en diverses classificacions. Ell mateix dividia en una ocasió les seves obres entre pessimistes (La Guerra dels Mons, La llista de Schindler...) i optimistes (La terminal, Hook, Les aventures de Tintin...). Podríem parlar del cinema més infantil o familiar (E.T., Indiana Jones...) i el cinema per a adults (La llista de Schindler, Salvar al soldado Ryan...). També es pot classificar entre superproduccions d'entreteniment (Parc Juràssic, E.T., Indiana...) enfront del cinema històric com La llista de Schindler (de nou) o Amistad.

Lincoln forma part d'aquesta darrera categoria, del cinema amb vocació humanista i voluntat de recuperar la memòria històrica. També és cinema adult, si ens atenem a la segona divisió que proposàvem, però és de difícil classificació si parlem de cinema optimista o pessimista. Spielberg parla d'humanisme, d'anhel de llibertat, de democràcia, però també de corrupció, de joc brut. Retrata Lincoln en la intimitat de la família, dels despatxos i sales de reunions on negocia amb els polítics. Una persona franca, molt carismàtica, però que viu en uns temps molt durs i segueix camins no sempre honestos i transparents per aconseguir objectius humanistes i morals.

A més d'un Daniel Day-Lewis excepcional, Spielberg compta amb la complicitat d'actors notables com Tommy Lee Jones, David Strathairn, Josep Gordon-Lewitt... Compta també amb el seu compositor habitual, John Williams, que amb el seu ofici seria capaç de dotar d'emoció una guia telefònica. I amb un guionista d'excepció, el dramaturg Tony Kushner, autor de l'obra guanyadora del Pulitzar Àngels a Amèrica (1993), la primera obra que Flotats va dirigir al TNC. Kushner converteix l'abolició legal de l'esclavitud en un apassionant drama polític de dues hores i mitja, que s'ha estavellat als Globus d'Or (un premi, per a Daniel Day-Lewis, de set nominacions), però que ha seduït la crítica nord-americana i és la gran favorita dels Oscar 2013, amb 12 nominacions.