[D]
1
cultura
Rafelbunyol - 15 febrer 2013 9.09 h

ANY ESTELLÉS I ESPRIU - Vicent Penya i Calatayud

Poeta

“No sóc poeta de diumenges i li dedique cada dia unes quantes hores”

Vicent Penya és un Enginyer Tècnic Industrial barrejat amb poeta i escriptor polièdric que conrea els gèneres literaris amb dedicació i observa la realitat des de la seua òptica personal

- Rafelbunyol

Voltat de llibres, papers, revistes i treballs, l'escriptor Vicent Penya, ha sabut preservar el seu mon a un racó del domicili familiar des d'on es projecta amb la seua obra a la resta de l'univers literari.

Què significa la literatura per a vostè?
La literatura és la vida. M'ha acompanyat durant tota la meua vida, tant en el vessant de la lectura com de l'escriptura. Pot dir-se que des dels nou anys que faig poemes i que he crescut voltat de llibres.
Quan i com arriba a Estellés?
Jo recorde com, estant en segon de BUP, vaig comprar per iniciativa pròpia, el Llibre de Meravelles i la veritat és que em va fascinar. Després he seguit adquirint la seua obra completa i estic segur que, en la meua primera producció poètica, ha influït i prou. Estellés va crear escola i ho va fer d'una manera magistral fins el punt que encara hui, les seues composicions són força reconegudes i admirades.
Una dotzena de premis és suficient per considerar-se un lletraferit?
Jo sempre he dit que sóc escriptor. Em considere poeta, però tampoc renuncie a la meua faceta de narrador i si ho mirem bé, doncs sí; pot dir-se que estic ferit per la lletra i sóc un lletraferit, un escriptor.
Què mou la seua poesia?
L'última poesia que estic fent no és tan visual o paisatgística com les anteriors i la mou un exercici d'introspecció poètica que barrege amb un pessic d'ironia, d'estètica, de lírica i la meditació al voltant de la problemàtica existencial de l'home en el segle XXI.
S'ha de ser enginyer enginyós per estar considerat?
El fet que la meua formació siga com a enginyer tècnic, segurament és més un accident que no una vocació. De fet, quan era jove volia estudiar periodisme i m'agradava molt la literatura i les lletres, sense que em deixaren de fascinar les matemàtiques. Al remat, el meu ofici professional m'ha portat amb allò que sempre m'he estimat: la literatura en general.
Resulta difícil fer un bon poema?
He de dir que tinc la sort de viure la poesia en primera persona, m'agrada conrear-la i com que no sóc poeta de diumenges, la poesia m'ho agraeix perquè li dedique diverses hores al dia. Dit això, he d'afegir que hi ha poemes que em costen una o dues setmanes a substanciar.
És per vostè la poesia, com un joc?
Doncs en certa mesura, sí. La poesia és una mena de joc; de joc de paraules, de conceptes, d'idees, d'imatges i trobe que és com un joc ben gratificant. He d'afegir que entre llibres i papers, paraules i recerca literària és com més a gust m'he trobat sempre.
Ens cal més cultura que educació?
Ens calen les dues coses: més cultura i més educació, sobre tot a la gent que ens està governant aquest país nostre i el govern estatal. Els hi falta sensibilitat i unes quantes tones de respecte cap a les cultures dels pobles i les nacions que formem la península Ibèrica.
Ha fet de tot en literatura pot dir-se de vostè que és un tastaolletes?
Això sí que m'ho he plantejat moltes vegades i intente no ser massa tastaolletes perquè la diversificació et fa perdre el control d'un gènere. Personalment, m'grada centrar-me en la narrativa i la poesia i això ja suposa un gran esforç perquè passar d'un estat mental a un altre em resulta complicat. Ara bé, sí que és cert que en alguns moments de la meua carrera, m'han oferit escriure altres coses i, com que no sé dir que no, doncs ho he fet, però reconec que això suposa un cansament innecessari.
Viure de la poesia és tot un poema?
No; viure de la poesia és tot un univers de sensacions, de bellesa trobada a qualsevol lloc: a l'infern, a la por, al paisatge, a les estacions, a l'estima i al silenci... Cinc cèntims de Penya
El poeta i escriptor Vicent Penya i Calatayud, conrea diversos gèneres literaris. Fundador de la revista “l'Aljamia” guardonada pels escriptors valencians, ha col·laborat i col·labora en diverses publicacions valencianes i exerceix d'articulista ocasional, de traductor, redactor, assessor lingüístic i home compromés amb tot aquest món de la creació literària i la promoció dels més joves.
Forma part del col·lectiu d'escriptors aixoplugats sota el nom d'Alba M i és membre de l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana.

Negoci

Vicent Penya i Calatayud

Hi ha un perill permanent que sempre està a la vora,

una espasa de Dàmocles penjant només d'un pèl,

un ensurt que no esglaia, un somriure que plora,

aquest basqueig que em posa en la boca la mel.

Sovint m'he imaginat un dors, una altra història,

com un arbre al revés -l'arrel tocant el cel-,

i el descuit i l'oblit m'obrien la memòria

a uns records remotíssims recuperats d'arrel.

En el ventre matern ja jugava amb el sexe,

badallava i somreia -jo no em mamava el dit-;

adoptí una postura per establir un nexe

entre la gent i jo en un món atordit.

Aleshores el tall del cordó umbilical

va ser la cita prèvia a un crit premonitori.

Que l'home que tant té és l'home que tant val.

Aquest era el principi. L'ordre del gran desori.

Tot seguit vaig aprendre més trets de l'existència,

com ara que la pau sucumbeix al terror,

que els objectes banals impliquen transcendència,

que en el to d'una veu s'endevina la por

i que mai no s'admet, per més voltes que hi pegues,

que la llei és igual per a tots els subjectes.

Ara, passat el temps, i amb els sentits erectes,

el perill es revela com un negoci a cegues.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Més llegides