L'atri de l'església major de la Cartoixa de Valldecrist pogué inspirar-se en un disseny de Bramante

Divendres passat, en l'antiga església de sant Miquel d'Altura, plena de gom a gom, es presentà l'embrió del futur projecte museogràfic de la cartoixa de Valldecrist després de dècades de deixadesa i desídia.

L'Asociación Cultural Cartuja de Valldecrist, nascuda arran de la celebració del “Congrés internacional sobre les Cartoixes Valencianes” (2003), a més d'impulsar nombrosos actes culturals reivindicatius, publicacions, jornades internacionals d'estudi (com la que homenatjà en 2008 al Dr. James Hogg, pare dels estudis cartoixans), campanyes de divulgació..., ha contribuït a gestionar amb èxit el trasllat a un dipòsit municipal les nombroses restes arqueològiques aparegudes en diverses campanyes dutes a terme en l'esmentat cenobi i que, fins ara, es trobaven ubicades en un lloc provisional indigne mentre es degradaven.

El president de l'associació i impulsor d'alguns d'aquests actes, el Dr. Josep-Marí Gómez, explicà als assistents els detalls de les gestions realitzades amb aquest ajuntament de l'Alt Palància mitjançant un il·lustrador Power point.

Acte seguit, ell mateix i el Dr. Albert Ferrer, professor d'Història de l'Art de la UVEG, presentaren la conferència “Concomitancias entre el atrio de la iglesia mayor de la cartuja de Valldecrist de Altura y el tigurio del altar mayor de la basílica de San Pedro de Roma”, comunicació que van presentar l'any passat en un col·loqui internacional celebrat en la Université Jean-Monnet a Saint-Étienne i que relata la més que possible inspiració de l'atri cartoixà en el que probablement dissenyara Bramante (1444-1514) per a l'altar del temple romà mentre aquest es construïa a principis del segle XVI. Les claus cal trobar-les en unes il·lustracions anònimes i també del pintor holandés Martin van Heemskerck, en la presència a Roma en eixes dades dels priors Lluís Mercader (ambaixador de Ferran el Catòlic a Roma) i Albert Claramunt (qui visità a Juli II abans de 1522, any en què començà la construcció de l'atri cartoixà), i en la posterior consagració de l'església major del cenobi pel Duc de Calàbria, Virrei i Capità General del Regne de València, Ferran d'Aragó (1549) —membre de la família reial i darrer representant de la branca italiana iniciada per Alfons el Magnànim.

De ser certes les perquisicions dels dos investigadors valencians, especialistes en temes cartoixans, estaríem davant d'una obra que, executada per Miquel de Maganya, s'inspirà molt possiblement en una obra atribuïda a Bramante, un dels genis més controvertits del Cinquecento.

Per últim, tingué lloc la presentació del recent llibre de Francisco Fuster sobre els béns artístics mobles de la cartoixa de Portaceli (Serra), una magnífica obra que recull totes les obres conegudes disperses de la degana de les cartoixes valencianes i que ha editat Analecta Cartusiana (Universität Salzburg) en col·laboració amb altres entitats acadèmiques i culturals.