Els últims dies del poeta Antonio Machado

Al cemen­tiri de Cot­lliure la tomba del poeta Anto­nio Mac­hado és lloc de pere­gri­natge per a molts espa­nyols i sud-cata­lans. S'ha con­ver­tit en “un actiu memo­rial de l'èxode de mig milió de repu­bli­cans per la fron­tera piri­nenca l'hivern del 1939” com es pot lle­gir en la con­tra­por­tada del lli­bre que el peri­o­dista Xavier Febrés acaba de publi­car a l'edi­to­rial La Man­sarda.

En Els últims dies de Mac­hado Febrés relata la vida i el com­promís del poeta en els dar­rers mesos a l'Estat espa­nyol i el seu pas cap a l'exili a la Cata­lu­nya Nord. A través de la figura de Mac­hado el lli­bre fa un relat deta­llat i docu­men­tat de la Reti­rada, els camps d'inter­na­ment on van anar a parar el repu­bli­cans i de les mesu­res pre­ses per les auto­ri­tats fran­ce­ses. La docu­men­tació citada amb la que s'ha cons­truït el lli­bre en fan una referència per aquest període de la història recent de Cata­lu­nya, nord i sud. Com diu el subtítol de la por­tada del lli­bre “el poeta repu­blicà encara viu exi­liat a Cot­lliure”. En un epíleg en clau per­so­nal l'autor explica la seva relació amb les comar­ques nord-cata­la­nes, sobre­tot amb Per­pinyà i la Costa Ver­me­lla.

Xavier Febrés va entrar en relació amb l'actu­a­li­tat de la Cata­lu­nya Nord i de França quan va esde­ve­nir cor­res­pon­sal del diari per­pi­nyanès L'Indépen­dant a Bar­ce­lona, cor­res­pon­sa­lia que va exer­cir durant força temps. Ha escrit una vin­tena de lli­bres, alguns d'ells de temàtica nord-cata­lana en col·labo­ració amb autors ros­se­llo­ne­sos com Jaume Que­ralt. Enguany també ha publi­cat un lli­bre sobre l'escul­tor de Banyuls de la Marenda Mai­llol l'escul­tor car­nal, entre altres.