La llibertat a través de sis èpoques

Entre les velles llegendes de Hollywood es diu que les muralles de cartró pedra que David Wark Griffith va utilitzar per a les escenes de Babilònia d'Intolerància varen estar uns quants anys a la intempèrie per avisar d'allò que no es podia tornar a fer. Des d'aquell temps, Hollywood de tant en tant decideix materialitzar algun somni capritxós d'algun director que s'acaba convertint en verí a les taquilles.

El darrer exponent seria El atlas de las nubes, una pel·lícula dirigida per Lana i Andy Wachowski –els directors de Matrix– i Tom Tykwer –el director d'El perfum– que pretén posar en relació sis edats de la humanitat des del segle XIX fins a l'any 2300, els quals pretenen ser com una reflexió sobre la difícil lluita per la llibertat a través dels temps.

Tant la idea de barrejar les edats, com saltar d'un costat a l'altre i buscar lligams visuals en un muntatge altament sofisticat converteixen la pel·lícula en una mena d'Intolerància dels nostres temps, on les columnes de Babilònia han deixat pas a un paisatge desolador que anuncia un apocalipsi situat a la fi del temps. Mentre s'albira l'apocalipsi, es va parlant de l'esclavatge, de la relació d'un jove homosexual amb un creador cínic, d'una jove que es mou entre els activistes dels seixanta, d'un vell editor que vol escapar de la tirania d'un geriàtric, d'una que s'alia amb el cap d'una secta futurista per salvar el món. Tot plegat resulta absolutament delirant, sobretot si tenim en compte que cada actor interpreta sis o set papers, que van des de protagonista d'un episodi a comparsa d'un altre, i que el treball de maquillatge és tan excessiu com el seu accelerat muntatge.

El atlas de las nubes pot arribar a fascinar per la seva creativitat desfermada, però també pot resultar altament irritant pel seu excés de pretensió. Jo particularment, haig de reconèixer que la pel·lícula té un punt d'esgotador, d'invent fallit que la converteix en una obra simpàtica, amb algun moment esporàdicament inspirat i amb una sobredosi d'imaginació sense cap mesura.