Acabant el catàleg

Menys concerts que a la gira anterior, però més grans, i sobretot més presència en els grans festivals d'estiu: aquestes han estat, segons Els Amics de les Arts, les principals diferències entre la gira del seu segon disc, Bed & Breakfast –la de l'explosió gradual del fenomen: 123 concerts– i la del tercer, Espècies per catalogar, la de la consagració, amb 78 concerts, que viu ara el seu últim mes. “En aquesta gira hem tocat en places molt maques”, recorden els músics. Van obrir la gira el 8 de març passat al teatre Kursaal de Manresa i a finals d'abril van omplir tres dies el Coliseum de Barcelona. “Abans de sortir el disc ja havíem venut entre 8.000 i 10.000 entrades”, afirmen. Una altra diferència.

Després van arribar els festivals d'estiu. Segurament, Els Amics de les Arts és l'únic grup que pot acreditar haver tocat en festivals tan diferents com ara el Grec, el de Cap Roig, el de la Porta Ferrada de Sant Feliu de Guíxols, el Portalblau de l'Escala, l'Acústica de Figueres, el Sons del Món a la Ciutadella de Roses i l'Acampada Jove de les JERC, a Montblanc. Dels escenaris més luxosos, a la militància independentista. “Aquesta manca de prejudicis a l'hora de triar-nos és un símptoma de maduresa de l'Acampada Jove. En moltes de les nostres actuacions la gent acaba cridant ‘independència'. El país es troba en plena transformació i nosaltres formem part d'aquest país i estem al costat de la gent que ens escolta. Al final no hi ha res tan radical com fer les coses amb una normalitat tan absoluta, sense aixecar cap bandera. Si algú encara ens pregunta per què fem lletres en català, la resposta és que, si les féssim en francès o en anglès, no tindrien res a veure amb la nostra societat i el seu sentit de l'humor”.

Ara mateix els queden cinc concerts per acabar la gira: dissabte vinent actuaran a La Mirona de Salt; el 28 de febrer, al Trui Teatre de Palma; el 9 de març, al Teatre Auditori de Salou, i, per acabar, faran dos concerts ben diferents a Barcelona dins del Festival Mil·lenni: el 15 de març a Razzmatazz i el 16 al Palau de la Música. “Fem concerts de teatres i de sales perquè aquesta és la nostra realitat: hem actuat en escenaris molt festius, però també tenim un públic més tranquil que prefereix estar assegut. L'escaleta i el repertori són sempre els mateixos, però el ritme és diferent: en sales com La Mirona o Razzmatazz són més rocket bolos, en què anem com un coet i xarrem menys. A més, els concerts de sala permeten posar les entrades més barates, i això és important en un context de crisi i amb un 21% d'IVA”. En aquests últims concerts, d'una hora i tres quarts de durada, el grup també ha renovat una mica el repertori amb algunes cançons que no havien sonat durant la resta de la gira i que han recuperat a petició dels fans, via internet: A vegades –la més reclamada–, Per mars i muntanyes, Súper bon noi, Reykjavík i Liverpool.

Després del 16 de març, donaran pas a Manel –“No hi ha res pactat amb ells”– i es retiraran durant uns mesos per acumular vivències i reactivar el procés creatiu. I per al 2014 ja hi previst un disc nou.