“Als 46 vaig ser millor pare que als 23 anys”

No em va agra­dar, jo volia estu­diar i no em veia tre­ba­llant tota la vida en el món del tèxtil. La meva passió era el cinema, des de ben petit. Sem­pre dic que la meva vida és com el pro­ta­go­nista de la pel·lícula Final de paraíso.

Si, jo era i sóc un afi­ci­o­nat del cinema, i aquesta películ·la em va impac­tar de certa manera que vaig plan­te­jar-me amb 17 anys anar a Bar­ce­lona a viure i bus­car-me la vida. M'agra­dava dibui­xar, mal­grat que no tinc faci­li­tats per dibui­xar, però si em dedico exclu­si­va­ment puc acon­se­guir dibui­xar molt bé.

Després d'estar tre­ba­llant en una espècie d'agència publi­citària em van cri­dar per tre­ba­llar en una empresa de deco­ració d'inte­ri­o­risme, cobria el lloc de fina d'un noi que mar­xava a la mili durant un any. Al cap de l'any vaig deci­dir aixe­car un negoci propi en el qual fèiem una mica de tot, pro­pa­ganda de publi­ci­tat, deco­ració, etc. El negoci va aguan­tar uns dotze anys, m'ofe­rien llocs de feina en altres empre­ses, sem­pre m'han cri­dat per tre­ba­llar mai he hagut d'anar a bus­car la feina.

Era un jove que conei­xia a força gent, estava en un par­tit clan­destí de branca política i inde­pen­den­tista. Per aque­lla època només hi érem qua­tre gats, però en la mani­fes­tació con­tra la llei que ins­tau­rar el par­tit soci­a­lista vaig veure un parell de nois que ana­ven amb càmeres. Aquells nois hem van comen­tar un parell de coses que m'agra­da­ven.

Res­pec­tar a tot­hom per igual, i no menys­prear ningú. Perquè pot­ser el dia de demà neces­si­taràs la seva ajuda. I tenir fer ser­vir el seny, la lògica et por­tarà allà on vul­guis sem­pre i quan siguis per­sis­tent, jo sem­pre he estat molt meti­culós per acon­se­guir tot allò que he desit­jat.

Si, és una manera de dir-ho. Sem­pre he acon­se­guit tot allò que volia, i ara m'estic plan­te­jant dei­xar la feina que tinc. A mi no m'agra­dat mai el sis­tema que té TV3, és massa estil de fun­ci­o­na­ris. Allà quan és l'hora de ple­gar mar­xen, però algú que té vocació es queda més estona per aca­bar el que està fent, com jo.