La Barcelona literària a París
Va ser un gran plaer viure les bones vibracions que es desprenien a l'estand de Barcelone, ville des prodiges al Saló del Llibre de París. S'hi respirava una energia positiva i es notaven les ganes de col·laborar, conèixer, connectar els autors catalans convidats, els editors i agents literaris d'arreu, el públic encuriosit per la creació literària i la cultura catalana i les autoritats franceses –entre les quals, el president de la República, François Hollande; la ministra de Cultura, Aurélie Filippetti; l'alcalde de París, Bertrand Delanoë, i el ministre d'Interior, Manuel Valls– que van visitar l'estand.
I aquelles vibracions no eren només una sensació meva. S'han plasmat en resultats globals que han estat molt satisfactoris. La llibreria de l'estand va ser molt visitada, i més de 2.000 persones van comprar obres d'autors catalans. Els mitjans de comunicació francesos han valorat molt positivament la presència catalana i han ratificat la idea que, ara per ara, Barcelona és una “ciutat literària per excel·lència”. Dit per un diari parisenc, déu n'hi do. La presència de la cultura catalana al Saló de París ha tingut un gran impacte a França –en paral·lel a l'exposició dedicada a Salvador Dalí, tot sigui dit– i això, en moments com l'actual, quan les notícies dominants sempre són negatives, té un enorme valor.
La presència dels 24 autors catalans a la Fira ha enfortit els trets més reconeguts de la cultura catalana i ha suposat una important inversió de futur. D'una banda, reivindicació de la qualitat, la diversitat, la singularitat i, alhora, la universalitat de la nostra literatura. De l'altra, més traduccions d'autors catalans al francès, més editors francesos interessats i més lectors.
Vull destacar també allò que era obvi que succeiria. La magnífica cooperació i bona sintonia entre els escriptors barcelonins que escriuen en català i els que escriuen en castellà. No és cap sorpresa. Barcelona és, des de fa segles, lloc de pluralitat i port d'entrada i de trobada per a escriptors de moltes tradicions diferents. La capital de Catalunya és el bressol de grans escriptors en llengua catalana i també en llengua castellana. Ha estat un lloc d'estímul per a creadors d'arreu, especialment els autors llatinoamericans i, cada cop més, d'autors europeus. En el context del Saló –com passa sempre–, els nostres escriptors s'han complementat i potenciat mútuament. Els escriptors en llengua castellana han estat magnífics prescriptors de la literatura catalana. Juan Goytisolo ha presentat Mercè Rodoreda al públic francès com ningú. Javier Cercas ha reivindicat Josep Pla com un escriptor universal i imprescindible. El teixit literari barceloní ha expressat la seva singularitat i la seva universalitat, sense fronteres, sense prejudicis. Escriptors, lectors, traductors i editors han interactuat a través del poder de la paraula intel·ligent.
Som un país de gran riquesa literària i lingüística. Som un país que vol el català plenament normalitzat. Sense traves absurdes. Som un país que respecta plenament la força del castellà. Som un país que vindica la creativitat com a expressió de la seva pròpia identitat cultural.
El Saló del Llibre de París és un bon símptoma cultural en un moment de males notícies. La cultura catalana té un lloc normalitzat al món. Els autors, els editors, els traductors i els lectors ens aporten riquesa simbòlica i també riquesa econòmica i ocupació. La nostra prodigiosa capital ens aporta una marca internacional de gran ressonància. L'acció cooperativa entre el governs de Catalunya i de la ciutat de Barcelona, i la societat literària i editorial catalana, ens mostren un dels camins a seguir que més i millor ens pot ajudar a engrandir la nostra cultura i el nostre país.
