Festival de Pasqua de Cervera

El fes­ti­val de l'auto­es­tima, inte­grat per intèrprets i com­po­si­tors del país, ha pas­sat les pàgines cen­trals de la seva ter­cera edició. Amb menys recur­sos i, per tant, menys con­certs de pro­xi­mi­tat, Cer­vera ha omplert les diver­ses sales en què s'han cele­brat i ha man­tin­gut alt el nivell de qua­li­tat. La difusió també s'ha enri­quit.

El Fes­ti­val de Pas­qua, que és com s'ano­mena, i que diri­geix Xavier Puig, tot i que es va inau­gu­rar ofi­ci­al­ment amb la presència del con­se­ller de Cul­tura, el dijous sant, ha reu­nit con­certs i acti­vi­tats des del 21 fins al diu­menge 31. Dedi­cat prin­ci­pal­ment a Mom­pou, de qui es recor­den els vint-i-cinc anys de la mort, també va ser sen­si­ble a home­nat­jar el com­po­si­tor Narcís Bonet, que n'ha fet 80, i ha recor­dat els deu anys de la mort de Joa­quim Homs.

La inau­gu­ració va tenir com a obra estre­lla la repo­sició d'Els impro­pe­ris, per a baríton, cor i orques­tra, de Fre­de­ric Mom­pou, que no s'havia pro­gra­mat des del 1993. Hi ha haver una molt bona pres­tació, tant del solista, Antoni Mar­sol, com del cor Lie­der Camera de Saba­dell i l'Orques­tra Simfònica Julià Car­bo­nell de les Ter­res de Lleida, diri­gits per Antoni Ros Marbà, que va obte­nir una versió d'una força sor­pre­nent, tot i la difi­cul­tat de l'obra per a l'inici de la inter­venció del cor. Va com­ple­tar el pro­grama un dens Home­natge a Gaudí, de Narcís Bonet; les seves Set cançons popu­lars cata­la­nes per a orques­tra i l'orques­tració de Benet Casa­blan­cas de les Cançons i dan­ses, de Fre­de­ric Mom­pou, 9, 10 i 7.

El segon dia es va pro­gra­mar també una altra gran obra reli­gi­osa, el Via Cru­cis, de Joa­quim Homs, sobre un text de Car­les Maris­tany, per a reci­ta­dor, quar­tet de corda i tam­bor. Cer­vera compta amb un reci­ta­dor eficaç, Jaume Car­bo­nell, que va donar el dra­ma­tisme aus­ter que el text reclama i que després és mera­ve­llo­sa­ment glo­sat per la corda, en aquest cas un excel·lent Quar­tet Ger­hard, impli­cat a fons per donar la dimensió reque­rida. Amb la millor intenció del món, el fes­ti­val va divi­dir l'obra en qua­tre blocs per incrus­tar-hi tres obres amb mezzo solista, temàtica­ment adi­ents, del mateix Joa­quim Homs, i una de Fre­de­ric Mom­pou, però que em comp­tes de faci­li­tar l'audició obli­ga­ven l'oient a superar l'escull que musi­cal­ment no hi tenien res a veure i que feien con­tras­tar la clare­dat i rotun­di­tat de la veu ampli­fi­cada del nar­ra­dor amb la res­sonància del cant natu­ral de la mezzo, com passa quasi sem­pre en una església, en aquest cas la de Santa Maria. No obs­tant això, vam sor­tir col­pits per l'obra, apre­ci­ant també la bona pres­tació de la can­tant, Mireia Pintó.

La part musi­cal del fes­ti­val va comp­tar, al prin­cipi, amb un reci­tal d'obres de Mom­pou d'un espe­ci­a­lista en el com­po­si­tor com és Adolf Pla, i la clo­enda, diu­menge 31, amb una lec­tura de jazz a l'obra de Mom­pou a càrrec del Lluís Vidal trio.

Com sem­pre, les sor­pre­ses agra­da­bles tenen lloc en els con­certs de pro­xi­mi­tat cele­brats en indrets exqui­sits. Nosal­tres des­ta­caríem el de l'Audi­tori a càrrec del trio que for­men Jordi Figaró (tenora), Lito Igle­sias (vio­lon­cel) i Jordi Vila­prinyó (piano). El fra­seig del vio­lon­cel, ben agom­bo­lat pel piano, a El pont, de Mom­pou, serà difícil d'obli­dar, com també la incor­po­ració de la tenora en les obres sub­següents de Con­rad Setó, Paulí Peña i del mateix Vila­prinyó.

I no obli­dem els altres reci­tals dels quar­tets Tei­xi­dor i Ger­hard i l'actu­ació vir­tuosística de la vio­li­nista Katia Novell, amb obres de Cer­velló i Bro­tons, però ome­tent una de les obres anun­ci­a­des de Taverna-Bech. Dis­sabte a la nit, amb el para­nimf ple, hi va haver una actu­ació de Jordi Savall i els seus músics amb un pro­grama del seu reper­tori –diàleg Ori­ent-Occi­dent– sal­pe­brat amb cançons cata­la­nes.