El cineasta torbador
“Un artista total”, “un dels grans del cinema”, autor amb “un llenguatge propi i una personalitat única”, “una persona molt avantguardista, avançada al seu temps”. Així definien ahir Bigas Luna diverses personalitats del món del cinema, la cultura i la política. És difícil mesurar l'impacte que ha tingut en el món del cinema aquest artista polifacètic, que va trobar en el cinema el camí primer cap al prestigi i, a partir dels anys noranta, cap a la popularitat.
La de Josep Joan Bigas Luna (Barcelona, 1946) és una personalitat rica, complexa i brillant. Dissenyador, fotògraf i pintor; cineasta pertorbador, sobretot en els seus primers llargmetratges (Tatuatge, Bilbao, Caniche, Reborn, Lola i Angoixa); hedonista declarat, aficionat a la gastronomia i a l'erotisme; visionari descobridor de nous talents (Javier Bardem, Penélope Cruz, Ariadna Gil, Jordi Mollà i Verónica Echegui van debutar amb ell); cineasta popular internacionalment, sobretot des de Jamón, jamón el 1992; director publicitari amb campanyes d'impacte... La trajectòria artística del cineasta traça un arc d'amplíssim recorregut, i va deixar empremta en tots els camps que va trepitjar.
Bigas Luna vivia des de fa anys en una masia de la Riera de Gaià (Tarragonès), però seguia ben actiu: el desembre passat va presentar l'espot de Freixenet, elaborat amb protagonistes desconeguts que brindaven en un concurs a través de Youtube, i va treballar fins a la setmana passada en Segon origen, adaptació al cinema de Mecanoscrit del segon origen, de Manuel de Pedrolo. Un film que fa anys que tenia en cartera i estava “a punt d'iniciar-ne el rodatge”, segons va declarar a ACN Carles Porta, productor del projecte. Acabar-lo, opina, és el “millor homenatge” que se li podria fer. L'agent de premsa de Bigas Luna va explicar que “l'última voluntat de Bigas Luna és que aquesta pel·lícula es faci, i l'havia dedicat al seu nét”. També va expressar la voluntat del director que no se li reti cap mena d'homenatge. El cineasta va morir la matinada d'ahir com a conseqüència d'una leucèmia. Per voluntat seva, només ho sabia la família més propera.
Elogis unànimes
Així, la seva mort, als 67 anys, va agafar tothom per sorpresa. El conseller de Cultura, Ferran Mascarell, va dir que “és un artista que ha incorporat els valors mediterranis, la força de la sensualitat, de la gastronomia, amb un resultat de caràcter fortament català i universal”. Joel Joan, president de l'Acadèmia del Cinema Català (ACC), el va definir com “un dels grans del cinema”. La productora i candidata a presidir l'ACC Isona Passola va destacar que “ha tingut, té i tindrà un llenguatge propi i una personalitat única”. “A través d'un únic fotograma d'una pel·lícula seva, saps que ell hi és al darrere”, conclou. Fins i tot el president, Artur Mas, va parlar de Bigas Luna ahir: “Ha estat un gran ambaixador arreu del món de la nostra cultura, de la nostra societat plural i de la qualitat artística que hi ha al nostre país.”
El president del Col·legi de Directors de Cinema de Catalunya, Santiago Lapeira, creu que la seva obra, formada per setze llargmetratges i dues sèries de televisió, “continuarà influint moltes generacions de directors catalans i d'arreu del món”.
Passions i obsessions
El sexe, el menjar, el desig, la por, la bogeria, l'obsessió i la passió eren temes recurrents de la seva filmografia, iniciada el 1976 amb Tatuatge, que portava al cinema Pepe Carvalho amb guió del mateix Vázquez Montalbán, i que es tanca el 2010 amb Didi Hollywood, seqüela de Jo sóc la Juani rodada a Hollywood, en què Elsa Pataky va substituir la princesa dels suburbis Verónica Echegui.
El cineasta va obtenir un notable prestigi amb les seves primeres obres, titulades totes amb una única paraula: Tatuatge (1976), Bilbao (1978), Caniche (1979), Reborn (1981), Lola (1986) i Angoixa (1987). Aquesta fascinant reflexió al voltant de la por va tancar l'etapa més experimental de Bigas Luna, marcada per les obsessions del cineasta, per les imatges torbadores i inquietants, pel seu caràcter trencador en una època de grans canvis polítics i socials. Després d'un parèntesi de tres anys, Bigas Luna va iniciar la seva etapa més popular amb Las edades de Lulú, adaptació de la novel·la eròtica d'Almudena Grandes amb Francesca Neri i Óscar Ladoire com a protagonistes. A més d'un notable èxit de públic, va passar a la història com a pel·lícula de debut de Javier Bardem i va ser el preàmbul d'una altra etapa marcada igualment per les passions desenfrenades, per l'erotisme, la gastronomia..., però menys morboses i més aptes per al gran públic. Una etapa que va culminar amb la trilogia formada per Jamón, jamón (el debut de Penélope Cruz al costat de Javier Bardem), Huevos de oro (1993, de nou amb Bardem, el seu actor fetitxe en aquella època) i La teta i la lluna (1994).
Amb la popularitat internacional que li va donar sobretot Jamón, jamón, va engegar un projecte a Itàlia, Bámbola (1996), protagonitzat per la sex symbol Valeria Marini, i un altre a França, La camarera del Titanic, amb resultats desiguals, però sense el ressò de la trilogia eroticogastronòmica que el va catapultar a la fama.
Reflexions d'artista
Bigas Luna no es limitava a buscar l'impacte fàcil amb imatges suposadament escandaloses, a omplir les seves pel·lícules d'imatges morboses que atraguessin el públic. El seu treball era el resultat d'una reflexió prèvia com a artista. Ho explicava en una entrevista publicada en aquest diari durant aquells anys: “Tots els punts d'interès en l'ésser humà són un triangle: l'intel·lecte, el cos i l'esperit. Tot es mou entre l'especulació intel·lectual, les coses que fan referència al cos i el món espiritual.” I situava dins d'aquest es quema tota la seva obra, que no es limita al cinema. Bigas Luna reivindicava la seva faceta de pintor i els vasos comunicants que hi ha entre les diverses formes d'expressió artística: “Jo crec que el cinema és un art que utilitza totes les arts, no una síntesi. L'essència de l'art per mi és la pintura (...). El cinema és una barreja de literatura i pintura, i si mostres una cosa o l'altra, no és bon cinema.”